El Reial Mallorca ha acomiadat l'any de la pitjor manera possible. Només la derrota del Cadis a Anoeta ha impedit que el desastre fos colossal i que acabàs amb l'equip menjant els torrons en llocs de descens a Segona Divisió.
Després d'alguns partits en què el conjunt vermellenc va oferir una millora important, especialment a Vitòria i a Pamplona, els dos darrers compromisos han deixat veure la pitjor versió d'un equip que continua flirtejant amb el perill amb massa facilitat. A Mestalla, un primer temps amb ordre va donar pas a una segona meitat desastrosa, en la qual els de Cúper tornaren a sortir adormits i es posaren amb el marcador en contra quan havien passat 26 segons. I amb un gol que va tenir la mateixa execució que els dos que ja li havia fet l'Atlètic tres dies abans: un extrem que arriba a la línia de fons i des d'allà cedeix la pilota enrere perquè un company, que ve des de darrere, afuselli Toni Prats.
Manca de concentració, caos, desordre, baix estat anímic... i manca total d'un concepte de joc. Aquests tornen a ser els símptomes preocupants d'un malalt que sembla que no està content si no es juga la vida a cada partit. I ara, amb un sol punt de matalàs respecte del descens, ho haurà de tornar a fer. I a més, amb un calendari que no és precisament per tirar coets. El Mallorca començarà l'any a casa rebent un Betis rehabilitat amb la victòria de dimecres sobre l'Alabès (3-0). Després, haurà d'afrontar dues sortides consecutives als camps del Saragossa i del Deportivo, en la primera jornada de la segona volta, i posteriorment rebrà a Son Moix l'intractable FC Barcelona. Un calendari que no convida ni molt menys a l'optimisme, i més encara després de veure el pobre rendiment de l'equip en els dos darrers partits de 2005.
Incorporar nous futbolistes en el mercat hivernal pot servir de revulsiu, especialment per a l'afició, però allò cert és que els problemes dels illencs semblen anar més enllà d'una demarcació o l'altra. Davant el València, el Mallorca no xutà ni una vegada entre els tres pals, i així és impossible guanyar partits.
En resum, que fins i tot els més optimistes tenen poc on aferrar-se per creure en un 2006 millor que l'any que està a punt d'acabar. Cúper continua sense demostrar que és un dels millors tècnics del món, i això està passant factura. Tant de bo que el pròxim any ho aconsegueixi.
