Ningú millor que el mallorquí César Argilés (Palma, 1941) per fer un balanç de l'any a l'handbol espanyol. El seleccionador repassà els fets més importants del 2003, un any que dóna pas a un 2004 amb dues cites importantíssimes: l'Europeu d'Eslovènia i els Jocs Olímpics d'Atenes.

Argilés té clar que, de tot l'any, es quedaria amb just tres partits que ell qualifica de «grans» i que són la final de Montpeller, que desafortunadament va perdre Portland; el Ciudad Real-Barcelona, que va decidir la lliga, amb una magistral exhibició d'Enric Masip quant a ritme i presa de decisions en un equip molt sòlid davant un altre que es va posar nerviós; i la final de Copa amb la victòria del Ciudad Real. «Tres peces precioses per la qualitat que va haver-hi en els partits».

Per contra, i en un any en què el domini dels favorits torna a ser evident, el seleccionador mallorquí lamentà que «hi ha massa diferència entre els dos primers equips i la resta i aquesta situació de duopoli, que em pareix molt perillosa perquè els duopolis acaben derivant en monopoli per cansament o absorció». A més apuntà que enguany mateix, «en aquesta segona part de l'any, la que correspon a la temporada 2003-04, San Antonio està recuperant-se, però no oblidem que a la segona volta ha de visitar els camps de Barcelona i Ciudad Real, per la qual cosa la diferència al final de la lliga pot ser gairebé de 5 o 6 punts».

En la mateixa línia, Argilés argumenta que «si mires ara la classificació de l'Asobal, veus com els dos acabats d'ascendir són els darrers, mentre que si mires la de la Divisió d'Honor B, els dos equips que descendiren són els primers. Crec que s'ha de canviar el sistema d'ascens i descens, fer-ho cada dos anys i pel sistema de puntaje, com diuen els argentins, és a dir, sumant les classificacions dels dos darrers anys».