Roser Vives, una de les esportistes que més triomfs han aconseguit per a les nostres illes aquests darers anys, ha acabat el 2003 amb dos èxits més. En els Campionats d'Espanya de piscina curta, disputats a Valladolid el cap de setmana passat, afegí dues medalles al seu palmarès: una d'or en els 400 metres estils, i una altra d'argent en els 100 metres papallona. Però, tot i això i fent mostra de la seva gran ambició, Vives afirma no sentir-se «del tot contenta» amb el seu paper en terres castellanes.
-Per què creis que la vostra actuació no ha estat bona a Valladolid, tot i haver-hi aconseguit dues medalles?
-Bé, no és que no hagi estat bona. Dues medalles són un bon resultat, però crec que puc fer més del que diuen els resultats. Sobretot en 200 metres papallona, en què vaig quedar a dos segons de la meva millor marca personal.
-Sense cap dubte. Pensau que a Dublín, on es va disputar l'Europeu, hi ha una diferència d'una hora, que no és gaire però que es nota. I, a més, teníem un horari molt exigent: a les vuit del matí ja érem a la piscina, a les onze dinàvem i a la una ja tornàvem a ser a l'aigua. Això, tant si vols com si no, passa factura. -Aquests dos campionats han tingut absències notables de nedadors i de nedadores com ara Nina Zivanevskaia, que s'ha estimat més dedicar-se tan sols a preparar els Jocs Olímpics. Per què no ho heu fet vós?
-Bé, ha estat una decisió del meu entrenador, però que jo també compartesc. El problema és que hi ha nedadors que per un mal resultat a l'Europeu o al Campionat d'Espanya es poden enfonsar, i això pot pertorbar la seva preparació amb vista als Jocs. En aquest cas no val la pena arriscar, perquè és bne clar que els Jocs Olímpics són la cita més important del món de la natació. Però en el meu cas crec tenir les coses clares, i no em pareix en absolut incompatible participar en aquestes proves amb un bon paper a Atenes. -Quina serà la vostra preparació per a la cita olímpica durant els pròxims mesos?
-Primer prendré part en les proves de selecció per anar a l'Europeu que es disputa a madrid, i una vegada allà tots els meus esforços se centraran a aconseguir la mínima per ser als Jocs.
-En quines proves us agradaria participar?
-Em centraré en els 200 papallona, que és una prova en la qual ja he aconseguit quatre vegades la marca mínima requerida, i crec que puc fer un bon paper. Tot i això, no serà fàcil perquè a Espanya Maria Peláez i Mireia García ja han aconseguit aquesta mínima. I de les tres només dues podrem ser a Atenes.
-Serà l'única prova en què prengueu part?
-Crec que sí. Vull ser realista i la cosa certa és que en els 100 m papallona es requereix una velocitat explosiva que jo no tenc. Quant als 400 metres estils, tot i que darrerament m'hagin anat bé, és una prova que fa temps que no prepar de manera específica, i serà difícil fer-hi la mínima.
