El ral·li raid Dakar suposa enguany, en la seva vint-i-sisena edició, una tornada a les tradicions que han marcat la seva història amb una sortida de França, l'1 de gener, i una arribada a Dakar, el 18 del mateix mes, a les vores del llac Rosat, segons anuncià ahir l'organització.
Un any després de complir el seu vint-i-cinquè aniversari al costat de la mar Roja a Egipte, el Dakar es retroba amb un recorregut que travessarà set països i redescobrirà llocs mítics com l'Àfrica negra.
La sortida del Dakar 2004 tindrà lloc per primera vegada a la regió francesa d'Auvergne, amb un pròleg especial d'1'5 quilòmetres d'especial fins a Narbona.
Aquesta edició constarà de 17 etapes. Es recorreran més d'11.000 quilòmetres, dels quals 5424,5 km seran d'especials, i hi haurà un únic dia de descans, el 12 de gener a Bobo Dioulasso (Burkina Faso). Es travessaran set països al llarg de la correguda: França, Espanya, Marroc, Mauritània, Mali, Burkina Faso i Senegal.
La prova arribarà en el seu segon dia a terres espanyoles, a Castelló, on tindrà lloc una especial de 9 quilòmetres abans d'embarcar-se i prendre rumb cap al continent africà, on es decidirà la cursa.
Aquesta segona part del Dakar constituirà la fase de veritat del raid, amb alternança d'etapes curtes i llargues, construïdes com un curs de resistència sense assistència, durant el qual cada un haurà de dependre del seu talent, de les seves forces i del seu valor.
A més, amb «la resistència», segons el director esportiu de la prova, Patrick Zanirolli, com a element clau, el Dakar 2004 prestarà també una atenció molt especial al control de la velocitat a les ciutats i pobles africans. Amb aquesta finalitat seran integrats radars als GPS dels pilots, va explicar Zanirolli, i s'aplicaran sancions esportives i econòmiques en cas de velocitat excessiva.
De moment, un total de 563 vehicles s'hi han inscrit, 140 cotxes, 200 motos, 58 camions i 165 vehicles d'assistència. Entre els participants hi figuren 17 exguanyadors de la prova com ara el pilot finlandès Ari Vatanen (1987, 1989, 1990 i 1991), el francès Jean Louis Schlesser (1999 i 2000) o l'italià Fabrizio Meoni.
