La selecció espanyola arribà ahir a València disposada a sentenciar l'eliminatòria i assegurar així la seva participació a l'Eurocopa de Portugal. L'ambició per guanyar, i també la competitivitat per fer-se un lloc a l'onze, eren les sensacions que es respiraven a l'ambient. «Aquí ningú es pot adormir ara. Si empeny el que ve al darrera, s'ha d'espavilar», apuntava Iñaki Sáez a la seva arribada a València mentre cercava impacientment la seva maleta a la sala d'equipatges.

I és que per fi hi ha competència a la selecció. Durant molt de temps l'equip nacional era un desert en què les alineacions estaven cantades abans de viatjar. Ara no. El dilema Vicente-Reyes li dóna a Sáez ara agradables mals de cap. Abans de la concentració era titular Vicente, però el vendaval que ve de Sevilla i, especialment, des de Madrid, després de l'exhibició de Reyes davant del Reial Madrid han posat en dubte el seu guió tàctic inicial. Als passadissos de Barajas, a Reyes la gent l'assenyalava amb el dit: «Mira, aquest és el que va embullar el Madrid l'altre dia».

Vicente té una major experiència en circumstàncies d'embull. Juga la Lliga de Campions i Reyes la veu per la televisió. Però Reyes camina eufòric, amb la seva corbata sense fermar, i sobretot, està de moda. Diu el tècnic del Sevilla -Caparrós-, que ell és partidari d'aprofitar l'onada i per tant apostaria pel seu futbolista. Les properes hores avivaran el debat fins avui, a la vigília, quan el tècnic basc faciliti l'onze inicial. Almenys, per un pic es parla de futbol i això fins i tot agrada al col·lectiu, acostumat a d'altres batalles mediàtiques. Vicente i Reyes, mentrestant, es refugiaven ahir en el desplaçament a València en els seus respectius grups d'amics.