Una actuació desastrosa en la segona jornada condemnà l'equip espanyol masculí al descens en la Superlliga Europea d'atletisme, disputada a Florència (Itàlia), mentre que el femení va firmar, amb la seva cinquena plaça, la millor actuació de la seva història.

El brillant paper de les al·lotes, que tenien en la setena plaça de 1996 el seu millor resultat en la competició, desentonà del descens del conjunt masculí, que fracassà en el seu intent de consolidar-se en l'elit del vell continent i tornà a recuperar la seva condició de conjunt «ascensor» en aquesta competició.

El quart lloc aconseguit en la sessió de dissabte feia somiar al combinat espanyol, tot i ser conscient de la dificultat de la jornada de diumenge, amb proves molt adverses com els 200 metres, els 110 metres tanques, la javelina o el triple salt, per aconseguir l'objectiu de la permanència. Però errades inesperades com la de Pentinel en els 3.000 obstacles o la de Montxu Miranda en el salt amb perxa els condemnaren a la pèrdua de la categoria.

La victòria d'Antonio Reina en 800 metres va donar un bri d'esperança, però al final va quedar en no-res a causa del gris paper de la selecció en conjunt. El sevillà no va fallar i, tot i la seva joventut, demostrà que ja s'ha fet un lloc en l'elit, almenys europea, dels 800. Liderà la seva prova de cap a cap per imposar-s'hi amb una gran comoditat i aturant el temps en 1:48.13.

Però la prova dels 3.000 obstacles, amb la reaparició d'Antonio Jiménez Pentinel, que no va estar a l'altura, començà a complicar les coses per al combinat espanyol, que confiava en els punts de l'andalús. Després els resultats de Montxu Miranda, en perxa, Raúl Chapado, en triple i de Santi Ezquerro en 200 metres, que es classicaren darrers i només sumaren un punt, acabaren de deixar la situació gairebé impossible i els abocaren directament al descens.