Miquel Contestí, expresident del Reial Mallorca, assegurà ahir que no sabia res de l'ampliació de capital anunciada dimecres per Mateu Alemany. Contestí, que com a president del Reial Mallorca aconseguí salvar l'equip de la desaparició i el conduí fins a Primera Divisió, ha intentat assolir el control accionarial de l'entitat en dues ocasions.

L'any 92, Contestí i un grup d'amics mallorquinistes meditaren la possibilitat, finalment rebutjada, d'acudir a la compra d'accions. Tres anys més tard Contestí i els seus incondicionals negociaren amb Miquel Dalmau la compra del club. Finalment, com se sap, Dalmau vengué les seves accions a Bartomeu Beltran.

Ahir, Miquel Contestí explicà que si Mateu Alemany no té negociat, com manté, qui acudirà a l'ampliació de capital, la situació pot convertir-se en dramàtica. «La veritat és que la decisió del consell d'administració del Reial Mallorca m'ha agafat de sorpresa. Era evident que la situació econòmica de l'entitat no era bona, però no vaig conèixer l'operació fins ahir. Allò cert és que si, després d'escoltar el meu amic Mateu Alemany, és vera que no té encara el grup d'inversors que el Mallorca necessita... La situació pot convertir-se en molt delicada», explicà.

Contestí, una vegada més, es mostrà partidari que el Mallorca sigui de molts accionistes, com més millors. «Crec que si realment els inversors no estan pactats, hauríem de ser molts els que hi posàssim doblers... En tot cas, s'ha de considerar que el futbol no és un negoci normal, que les pautes a aplicar són radicalment diferents», afirmà.

Contestí, així i tot, no descartà la possibilitat d'entrar a l'accionariat del Reial Mallorca. «Si realment existeix la necessitat que els empresaris mallorquins inverteixin en el Reial Mallorca, s'hauria de fer un estudi molt exhaustiu abans d'adoptar qualsevol tipus de decisió. Particularment, seria partidari que entràs al club com més gent, millor. Crec que seria bo que es fes un esforç perquè hi entrassin moltes persones. Jo estic responsabilitzat amb el Reial Mallorca, però...», acabà dient.

El Reial Mallorca compta amb dos accionistes: l'empresa de la família Asensio (Pante Kar 3000) i Pep Lluís Cortès. L'empresa de la família Asensio no acudirà a l'ampliació, ja que Mateu Alemany ja manifestà dimarts la voluntat del Grupo Zeta de quedar-se amb una participació minoritària de l'entitat.

Cortès assegurà ahir a Diari de Balears que sense conèixer les condicions de l'ampliació de capital era complicat decidir si hi acudiria, però manifestà, en principi, la seva bona predisposició. «El més normal és que tengui dret a acudir a l'ampliació de capital, ja que just en comptades excepcions, que s'han d'explicar molt, els accionistes no hi poden acudir. En tot cas, abans de saber quines són les condicions de l'ampliació de capital em sembla impossible decidir si hi acudiré o no. Hauré d'estudiar a quin preu surten les accions, quin són els altres inversors...», explicà.

Cortès no dubtà a catalogar de molt positiva l'ampliació de capital, sempre que es cobreixi. «Evidentment, jo crec que serà molt positiva, sempre que es cobreixi. No és normal que una empresa tengui un capital que just és el deu per cent del pressupost. L'ampliació ha de servir per reforçar les estructures del club, per dotar l'entitat d'una base econòmica més forta», digué.

A Pep Lluís Cortès, que tradicionalment s'ha mostrat satisfet de la gestió de Mateu Alemany, li sembla adequat que no es faci una oferta pública d'accions. «Em sembla bé que l'ampliació no sigui oberta a tothom. Si el Grupo Zeta vol deixar la gestió del club, és necessari que hi entri un sol accionista o un grup ben reduït capaç de conduir l'entitat», manifestà.

L'accionista del Mallorca té clar que seria desitjable que l'accionista de referència del club sigui mallorquí. «Seria millor que fos mallorquí, però ja ho veurem. Quan una persona compra un quadre o una moto no espera rendiment, sinó gaudir quan el mires o quan la condueixes. No es pot invertir en el Reial Mallorca pensant en la possibilitat de recuperar la inversió, de treure'n un profit econòmic», acabà assenyalant.