algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
22°

Ferrero i Costa s'esgoten dins l'èpica

Superaren el xilè González i el català Robredo en dos partits dramàtics resolts en cinc disputats sets

Juan Carlos Ferrero i Albert Costa imposaren la seva major fortalesa, i guanyaren el xilè Fernando González i Tommy Robredo, respectivament, i un any després de lluitar pel títol s'enfrontaran ara a les semifinals de Roland Garros.

Ferrero aconseguí la revenja de la seva derrota a la final júnior del 1998 i superà González, de forma agònica i a la sisena bolla de partit, per por 6-1, 3-6, 6-1, 5-7 i 6-4, mentre que Costa s'imposà a Robredo per 2-6, 3-6, 6-4, 7-5 i 6-2, per arribar per segon any consecutiu a les semifinals de Roland Garros. Els dos guanyaren en el mateix temps, tres hores i 29 minuts.

Ferrero i González acabaren abraçats al costat de la xarxa, després d'un partit frenètic. González s'ho va jugar tot a una carta: la seva pegada. Però, no va tenir el seu dia amb el servei i cometé 15 dobles faltes, massa avantatge per a un Ferrero que en alguns moment va estar fred.

El xilè cedí durant tot el partit 31 punts de ruptura, un pecat si es vol accedir a les semifinals de Roland Garros. Però Ferrero només n'aprofità vuit, i aquesta fou la clau d'un partit tan llarg com avorrit, en què només el final fou trepidant, marcat per la bravura del xilè i la seva obstinació a no voler perdre.

El millor de Ferrero fou que mai no va perdre la compostura, ni tan sols quan semblava que rivalitzava amb un frontó. Sabia que si queia seria criticat per la seva falta de motivació i la seva fama de perdedor augmentaria. I aconseguí guanyar.

Albert Costa sembla tenir un pacte amb el dimoni i quant més llarg és el partit, quant més difícil se li posa, més capaç és de sortir victoriós. Ahir, es convertí en el primer jugador que guanya tres partits a cinc sets a París. Costa arribà a estar dos sets a u i 0-2. Semblava el final, però ressorgí. El lleidatà va estar contra les cordes, pressionat per la rapidesa de cames de Robredo, que semblava llançat, però mai no perdé la compostura.

És com si Costa sapigués aprofitar l'oportunitat en el moment necessari i així després de guanyar el quart set i igualar, va treure el seu millor tennis i aleshores, ara sí, aparegué el gran campió, el dels cops magistrals, precisos i letals. Robredo s'enfonsà en un final decebedor, sense poder anotar res més que dos punts en els cinc darrers jocs.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.