Lluís Bassat, amb 8.590 firmes vàlides del total de 9.894 que havia presentat, s'ha mantingut com el candidat amb més avals dels socis del club. Joan Laporta, ha superat Jaume Llauradó en el número d'adhesions, segons les dades facilitades ahir per la Junta Electoral.
Aquest organisme ha proclamat com a candidats oficials els sis aspirants que havien presentat més de les 1.529 signatures necessàries, una vegada anul·lades les paperetes que presentaven diverses irregularitats o les de socis que havien donat el seu suport a més d'un candidat.
La Junta Electoral ha considerat vàlides 5.145 de les 5.725 firmes presentades per Joan Laporta, que ha superat d'aquesta manera Llauradó, amb 4.760 paperetes vàlides del total de 6.057 entregades. Laporta ha superat Llauradó ja que només se li han anul·lat 529. A Llauradó, en canvi, no li han donat per bones un total de 1.297 signatures. Bassat, això no obstant, ha estat el candidat amb més firmes anul·lades: 1.304.
A Martínez-Rovira, se li han admès 2.416 de les 2.857 signatures presentades; a Josep Maria Minguella 1.889, de les 2.286 i a Jordi Majó 1.671, de les 1.852. Així, Majó només ha superat en 142 les 1.529 firmes mínimes necessàries.
Les signatures anul·lades ho han estat per diversos motius, la major part d'elles per tenir el DNI caducat o per duplicitat. La Junta Electoral ha decidit acceptar finalment les paperetes en les quals no constava el número de soci del signatari. Llauradó havia presentat 529 firmes d'aquesta manera, mentre que Bassat només 54 i Joan Laporta o Jordi Majó, cap.
La proclamació avui horabaixa dels sis candidats que competiran a les eleccions a la presidència del Barcelona ha obert la carrera electoral. La presència de tants candidats que han superat el tall de 1.529 firmes vàlides de socis per ser proclamats oficialment és un fet històric, que mai abans no havia succeït en el club, i que dóna una idea del pluralisme que hi haurà en aquesta ocasió.
Només l'any 1978, la primera vegada que es feren en el Barcelona eleccions democràtiques amb vot directe dels socis, s'arribà a votar a les urnes tres candidats, concretament José Luís Núñez, Ferran Ariño y Nicolau Casaus. A la resta d'eleccions duites a terme des del 1978, els socis hagueren d'escollir entre dos candidats; l'any 1989 (Núñez i Sixte Cambra), el 1997 (Núñez i Àngel Fernández) i el 2000 (Joan Gaspart y Lluís Bassat), mentre que Núñez fou reelegit directament com únic presidenciable els anys 1981, 1985 i 1993.
Tots els candidats han insistit en els darrers dies en què pensen arribar fins al final, que es voti el seu projecte, i que no estan disposts a pactes electorals, a no ser per absorbir dins de la seva candidatura algun contrincant.
L'únic que veu possible algun preacord electoral sense condicions és Josep Maria Minguella. Malgrat que ja fa molts dies que els candidats fan actes i utilitzen la propaganda per explicar els seus projectes, la campanya electoral pròpiament dita començà ahir vespre. Dos candidats, Joan Laporta i Josep Martínez-Rovira, tenien previst fer ahir a la nit a les seves respectives seus electorals la tradicional aferrada de cartells, com si es tractàs d'unes eleccions polítiques.
