REIAL MADRID: Casillas, Míchel Salgado, Hierro, Helguera, Roberto Carlos, Celades, Cambiasso, McManaman, Guti, Zidane i Ronaldo.
Solari per Zidane, Bravo per Roberto Carlos i Miñambres per McManaman.
AEK ATENES: Hiotis, Kostenoglou, Wright, Kapsis, Georgatos, Lakis, Katsouranis, Zagorakis, Kassapis, Tsartas i Nikolaidis.
Ivic per Nikolaidis, Maladenis per Tsartas i Centeno per Kostenoglou.
ÀRBITRE: Herbert Fandel (Alemanya). Amonestà Roberto Carlos, del Madrid; i Georgatos i Zagorakis, de l'AEK.
GOLS:
1-0: minut 24, McManaman.
2-0: minut 43, McManaman.
2-1: minut 74, Katsouranis.
2-2: minut 86, Centeno.
El Reial Madrid i l'AEK d'Atenes empataren (2-2) en el partit disputat ahir al Santiago Bernabéu i corresponent a la quarta jornada de la primera fase de la Lliga de Campions. Els dubtes que els blancs sembraren dissabte a Santander es reafirmaren davant dels grecs. L'AEK no semblà mai un rival d'entitat per al Madrid, tot i que es presentava al Bernabéu amb un bagatge en aquesta primera fase que generava lectures contraposades que podien, les més negatives, posar-ne nerviós més d'un. No havia perdut cap partit, però tampoc no n'havia guanyat cap.
Els de Vicente del Bosque foren superiors durant la primera part, però feren el ridícul en la represa. Al cap de vint-i-quatre minuts, i en la primera jugada de cert perill, McManaman agafava una passada de Cambiasso des de l'esquerra per rematar per davall al fons de la xarxa rival. Un minut després Guti, tot sol davant el porter Hiotis, ho volgué brodar, però el seu globus sortí massa alt. El Madrid necessitava el gol de la tranquil·litat, perquè estava guanyant amb la llei del mínim esforç i els de Dusab Bajevic començaven a fer certa sensació de perill. L'encarregat de fer el dos a zero, dos minuts abans del descans, fou una altra vegada un McManaman que tornà a aprofitar una passada de gol, en aquest cas de Ronaldo.
A la represa els blancs es relaxaren i quan un equip com el madridista es relaxa és perillós, molt perillós per a ell mateix. Abans de reduir diferències, els davanters visitants avisaren però Casillas va demostrar per què és un dels millors porters d'Europa. Els seus companys donaven facilitats en defensa i ell els havia de treure les castanyes del foc. Però tot té un límit i la desfeta defensiva blanca quedà patent en un servei de córner que suposava l'1 a 2. Katsouranis rematà tot sol. Faltava un quart d'hora i semblava que no hi havia motiu per preocupar-se. I arribà el que havia d'arribar. Centeno, en un contracop grec, es va riure dels defensors madridistes i anotà el definitiu empat.
