U. COMPLUTENSE:Alonso (13), Peterson (17), Paco García (2), Humanes (10) i Arranz (2) "cinc inicial" Hugo García (0), Quesada (21), F. Sánchez (14) i Balmón (2).
DRAC INCA: Alzamora (19), Miki López (12), Bulfoni (13), Leo Gutiérrez (2) i Walls (13) "cinc inicial", Rodríguez (11), Perich (3), Palacín (0), Carrasco (0) i Txomín (0).
ÀRBITRES: Martín i Beltran. Eliminat: Peterson.
PARCIALS:18-22, 39-45, 60-56 i 81-73.
Pitjor, impossible. Sis de sis. El Bàsquet Inca, en el pitjor inici de temporada de la seva història, encadena derrotes sense aturall. Ahir, un altre cop, es repetí la història amb final idèntic. Ahir Alzamora i Walls compliren, però faltaren els punts de Leo Gutiérrez davant d'un equip que sí que havia après bé la lliçó. El Bàsquet Inca mai no abaixà els braços, però no pogué evitar una nova decepció.
El partit començà bé per als deixebles de Samaniego, que amb un Albert Alzamora extraordinari agafà avantatge en el marcador ben aviat. El final del primer quart era esperançador (18-22), però quedava encara quedava molt de patiment per aconseguir el triomf. En el segon quart, els de Samaniego, després que la Universitat Complutense hagué aconseguit igualar el partit (35-35), tragueren el geni per arribar al descans amb avantatge (39-45).
Però en el tercer quart, com ja és habitual, el Bàsquet Inca inicià el camí cap al desastre. Samaniego es desesperava a la banda, les imprecisions eren ja una constant, els tirs no entraven... un desastre. Samaniego intentà fer reaccionar els seus homes amb un temps mort, però res no canvià i es va consumar la remuntada local al final del tercer quart (60-56). Peterson era l'heroi local, el Bàsquet Inca no trobava el camí de la reacció i es consumà una nova derrota.
