ESPANYA: Rodríguez (6), Navarro (11), Jiménez (12), Gasol (23), Garbajosa (12) "cinc inicial", Paraíso (3), Angulo (6), Marco (4), Alfonso Reyes (5) i Calderón (2).
BRASIL: Machado (25), Ferraciu (2), Mazzuchini (6), Sandro Varejao (4), Anderson Varejao (6) "cinc inicial", Giovannoni (9), Klafke (6), Splitter (1), Filho (2) i García (6).
ÀRBITRES: Jones (USA) i Cazzaro (ITA). Exclogueren per faltes personals Anderson Varejao (minut 38) i Mazzuchini (m.38) per part de Brasil. Assenyalaren tècnica a Anderson Varejao (m.30) per protestar.
PARCIALS: 23-21'16-9, 21-15 i 24-22).
La selecció espanyola finalitzà la segona fase del Mundial de Bàsquet d'Indianàpolis amb una còmoda victòria sobre Brasil (84-67), que li permet accedir als quarts de final com a segon de grup amb només una derrota en tota la competició. Desset punts de diferència és molt, pot ser massa, però serví per deixar ben clar que davant Puerto Rico Espanya va patir un accident i que la seva imatge vertadera és la que ha donat en la resta de partits. Els d'Imbroda accedeixen als quarts amb la millor defensa del campionat, han perdut només un partit, i amb la sensació que poden guanyar qualsevol rival, però que també pot perdre.
Ahir Brasil es va moure tot el partit uns deu punts per sota i això que Gasol i companyia no feren un extraordinari partit. Un bon partit i suficient. Avui, uns quarts assequibles i si guanyen, unes semifinales que en cas de superar seria ja com haver guanyat el campionat perquè Estats Units és una altra cosa i ells juguen un altre esport.
El que ahir quedà demostrat és que la generació dels júniors d'or només saben jugar a bàsquet per guanyar. Probablement hauria estat més pràctic perdre davant els brasilers, per així ser tercers de grup i evitar el creuament amb els nord-americans. Però a ells no els importa. Ja saben que és guanyar el totpoderós perquè ells mateixos foren els qui s'adjudicaren la medalla d'or al mundial d'Indianàpolis. Els Navarro, Angulo, Gasol, Garbajosa o el mateix Raúl López, només surten a la pista a divertir-se.
Espanya, davant Brasil, sí que va funcionar. La magnífica defensa de sempre i un atac, encara que no brillant, coherent. A més els veterans (Rodríguez, Alfonso Reyes o Paraíso) contribuïren perqué tots són el mateix equip. Si se vol fer qualque cosa gran no es pot confiar només en la màgia de Juan Carlos Navarro (que a vegades falla, perquè és humà) o en la supremacia de Pau Gasol (aquest mai no falla). Avui n'hi ha més.
