TAU VITÒRIA (32+53): Corchiani (3), Vidal, Nocioni (14), Oberto (12), Tomasevic (20) "cinc inicial", Foirest (9), Scola (10), i Bennett (17).
FC BARCELONA (34+49): Jasikevicius (28), Digbeu (5), Karnisovas (9), Okulaja (10), Alzamora (2) "cinc inicial", Dueñas (7), Rodríguez (8), De la Fuente (2) i Rentzias (12).
MARCADOR (cada quart): 16-15, 32-34 (mitja part), 57-61 i 85-83 (resultat final).
ÀRBITRES: Ramos, De la Maza i Guirao que varen excloure per cometre cinc faltes personals el jugador del Barcelona Okulaja, en el minut 37.
INCIDÈNCIES: Uns 9.400 espectadors en el pavelló Fernando Buesa i Arena. Els jugadors i el trio arbitral lluïren flors negres en senyal de dol per la mort del president del Comitè Olímpic Espanyol Alfredo Goyeneche.
Elmer Bennett, un d'aquests americans enamorats de les hamburgueses i les crispetes, capaç d'enfonsar el mateix Maccabi Tel Aviv en el darrer segon, organitzà el batibull a Vitòria i amb una altra cistella màgica aconseguí, després de 18 anys, que l'equip amfitrió de la final de la Copa del Rei es proclamàs campió, quan la copa semblava ja volar a Barcelona.
L'excel·lent imatge oferta pel Tau en els quarts i semifinal, amb la victòria sumada una setmana abans contra el mateix adversari i en el mateix pavelló (96-82), més un parcial inicial de 8-2 quan molts d'espectadors encara no estaven asseguts, va encendre la celebració d'una festa a les grades.
Però només uns minuts varen ser suficents per deixar entrar en joc l'equip blaugrana. Ells estaven allà per intentar vèncer. Cadescun dels jugadors del Barça havia aportat part pel bé comu. Sarunas Jasikevicius anotà una cistella triple que significava un marcador de 34-41 favorable als catalans. Laurent Foirest va fer aixecar el públic de les cadires amb una cistella, que faltant només tres minuts a jugar, col·locava els locals en un esprint obert.
