L'ocasió ho requeria. La final de la Copa del Rei que disputaren ahir al Santiago Bernabéu el Reial Madrid i el Deportivo de la Corunya va ser viscuda d'una manera molt especial per milions d'aficionats al futbol i els dos equips. A la Comunitat Balear, com per tot el territori estatal, els seguidors dels dos equips s'ajuntaren (cadascú a ca seva) per celebrar la consecució d'un títol que s'ha «venut» fins a l'extenuació. Al final, com sempre passa, uns rigueren i els alres ploraren. És la llei d'aquest joc. El matx d'ahir pareixia un assumpte d'Estat, i per a alguns sectors de la població mallorquina no seria una excepció. La final no començà a les nou del vespre, sinó que unes hores abans. Les cerveses, les 'tapes' (cada afició les seves) i els càntics es deixaren sentir a diferents punts de Palma, i de Mallorca, des de mitjan horabaixa.
A Palma, la cafeteria Rincón de Hellín, situada en el carrer d'Aragó congregà en dos ambients ben diferents més de dos centenars d'aficionats a l'equip que entrena Vicente del Bosque. El president d'aquesta penya, José Martínez, parlava amb aquest diari mentre posava dues 'canyes' dos clients que, amb el colze a la barra, discutien sobre si era millor Raúl o Tristán. La penya havia disposat una sala amb una pantalla gegant a la part de darrere de l'establiment on onejaven les bufandes blanques i els càntics entre cervesa i cervesa. La gent esperava impacient el començament del partit però en el minut cinc el gol de Sergio gelà els ànims dels madridistes, els quals continuaren amb esperances fins que Tristán va fer el 0-2 a pocs minuts del descans.
A la represa, el gol de Raúl que escurçava les diferències en el marcador, omplí d'esperança els centenars de madridistes que omplien la panya blanca de gom a gom. Finalment, la derrota caigué molt malament a la penya però el seu president demostrà la seva esportivitat i reconegué la superioritat dels homes d'Irureta. «ha estat un resultat just», admeté.
Per la seva banda, l'ambient que es visqué en el Centro Gallego de Can Pastilla, en el carrer Singladura, fou tot el contrari del que passava a la penya Hellín. Una cinquantena de seguidors gallecs anaren, com cada cap de setmana, a veure el matx amb més tranquil·litat. Era un dia especial però no diferia massa del que sol passar a la penya presidida Jaime Castro cada diumenge. Els socis anaren arribant amb comptagones fins que ompliren el recinte. La diana de Sergio els animà molt més i esborrà de sobte la incertesa que semblava que tenien molts abans del matx.
Es respirava el tremolor quan jugadors com Figo, Zidane o Raúl tocaven la pilota a prop de la porteria de Molina, però Tristán tornà a instal·lar l'eufòria a la penya deportivista de Can Pastilla. El segon acte fou un etern patiment pels seguidors del conjunt gallec. El gol de Raúl instal·là el nerviosisme entre els seguidors blanc-i-blaus i a mesura que passaven els minuts pujaven les pulsacions. Al final, Mejuto xiulà el final i l'eufòria esclatà entre les desenes de seguidors, els quals celebraren el títol amb un àpat amb productes de la terra. El president de la penya, Jaime Castro, no agafà el mòbil fins a la segona telefonada a causa de les celebracions. Castro qualificà de «justa» la victòria i lamentà «tant de patiment». «Però ha valgut la pena», conclogué.
