Una final ja de per si és una festa, però si a més coincideix amb la celebració dels cent anys de vida d'un dels dos equips, encara ho és més. En aquest context, el grup musical Café Quijano i els concursants del programa Operación Triunfo foren els encarregats d'amenitzar els prolegòmens de la final de la Copa del Rei. La Federació, en el seu intent de celebrar de la millor manera possible el centenari de la Copa, decidí emular un dels elements més clàssics dins del món de l'esport-espectacle nord-americà i dugué al Bernabéu alguns dels més cèlebres representants de la música espanyola.
A manca dels U2 o de Michael Jackson, la Federació encarregà la missió a Café Quijano, que durant vint minuts animà amb els seus ritmes llatins els aficionats presents al Santiago Bernabéu i interpretà un dels temes més coneguts del seu repertori, entre els quals no podia faltar la cançó de La Lola. Però el número més fort de la nit arribà amb la presència dels setze concursants del programa Operación Triunfo, que varen interpretar el tema Vivimos la selección, himne oficial dels de Camacho al Mundial de Corea i Japó. El presentador de l'esdeveniment, el locutor radiofònic Pepe Domingo Castaño, va presentar un per un els alumnes de l'acadèmia més famosa de l'Estat espanyol, que sortiren al terreny de joc com si d'un equip de futbol es tractàs.
Així, Bisbal, Bustamante o Rosa foren rebuts per un públic que dubtà molt entre aplaudir-los o xiular-los, amb l'única excepció de la mallorquina Chenoa i la del sevillà Manu Tenorio. No obstant això, més gris fou el pas per la gespa del duo Cruz y Raya, que obriren l'espectacle quan l'estadi era quasi buit. La gala culminà amb un comiat conjunt de tots els participants des del mig del camp, però llavors els aficionats ja estaven concentrats a entonar els tradicionals càntics futbolístics. La festa continuà després del partit, però en aquesta ocasió només per als aficionats del Deportivo de la Corunya que, ja a la mitja part, veien més a prop el seu somni: derrotar el Reial Madrid al Bernabéu el dia del seu centenari.
L'eufòria gallega esclatà definitivament quan Mejuto González va xiular el final del matx. Abraços, crits, felicitacions i plors. El palau dels esports de Riazor i la plaça de Cuatro Caminos foren dos dels punts més emblemàtics de la celebració deportivista. Més de 30.000 persones hi acudiren només acabar el partit embriagats d'alegria i entusiasme i amb el cor a punt d'esclatar de l'emoció que suposava haver derrotat el favorit, el Madrid, al seu propi camp i al seu centenari. La festa deportivista va continuar fins ben entrada la matinada a diferents llocs de l'Estat, entre ells Palma, on els deportivistes que hi residien no dubtaren a mostrar la seva eufòria. El conjunt d'Irureta havia fet història i, amb ell, la seva afició.
