El màgic «trident» que tants bons resultats obtingué per al Reial Mallorca la passada campanya (la millor de l'equip a Primera Divisió) pareix haver arribat en òptimes condicions per afrontar la recta final del campionat. La connexió ofensiva formada per Samuel Etoo, Albert Luque i Ariel Ibagaza ha estat pràcticament inèdita aquesta temporada a causa de lesions o compromisos internacionals però a Vallecas, diumenge passat, fabricà el primer gol de l'equip i demostrà que pot haver arribat al tram final de la competició (quan l'equip més l'ha de menester) en condicions d'ajudar l'equip a assolir la salvació.
Etoo, Luque i Ibagaza tan sols han coincidit sobre la gespa en cinc partits dels 28 que ha disputat l'equip a la competició lliguera, però en un d'ells, a Saragossa fa tres jornades, tan sols jugaren plegats 14 minuts. Així, els vermellencs només han comptat amb la presència de la seva millor arma ofensiva en les dues primeres jornades (una victòria i una derrota) i a les dues darreres (idèntic resultat). Amb l'excepció, a més, que en el compromís contra el Sevilla a Son Moix, Sergio Kresic canvià el sistema de joc i inclogué Losada en l'atac i deixà tot sol Luque.
Aquest, si es comparen les xifres de la present temporada amb la passada, és l'únic dels tres jugadors que ha mantingut una trajectòria pareguda. Fins i tot el de Terrassa, que ja ha igualat la marca golejadora que establí l'any passat, pot millorar els seus registres en els deu partits que encara resten fins al final de temporada. També cal dir que Luque ha estat l'únic que ha gaudit de continuïtat.
Samuel Etoo ha tingut dos impediments clars que no l'han permès arribar al nivell que exhibí en el passat curs. En primer lloc que ha jugat la majoria de partits que ha disputat (20) molt allunyat de la porteria, una demarcació que li lleva perillositat. El segon ha estat la Copa d'Àfrica, que li ha fet perdre's més d'un mes i mig de competició. Etoo marcà diumenge contra el Rayo el seu tercer gol de la temporada i encara és a temps de fer els onze que aconseguí l'any passat.
Ibagaza, per la seva banda, ha estat el que se n'ha duit la pitjor part dels tres ja que tan sols ha pogut jugar vuit partits, tres en òptim nivell. El Caño no s'ha estrenat amb vista a la porteria rival però, el que és més important, ja ha començat a enllaçar les línies de l'equip (diumenge robà la pilota del 0-1). Ara, en el millor moment per fer-ho, el motor ofensiu del Mallorca està davant la seva gran oportunitat de demostrar que tot el que va aconseguir l'any passat no va ser producte de la casualitat.
