L'Arsenal, una constel·lació d'estrelles

Wegner té un equip fet a base de talonari, amb homes com Campbell, Vieira, Bergkamp o Henry

Manel FerreraPalma24/08/01 0:00

L'Arsenal és un conjunt que sempre s'ha mogut entre els llocs d'honor de la Premier League, però gairebé sempre ha estat sotmès al domini del Manchester United. Per aquesta temporada, emperò, volen donar l'assalt definitiu cap al primer lloc de la lliga, i arribar ben enfora a la Lliga de Campions, i per aquest motiu, Arsene Wenger disposa d'un parell de fitxatges de primera línia. El més rellevant és el del central Sol Campbell, procedent del seu màxim rival, el Tottenham, i anticipant-se a altres clubs que tenien interès en el central, com ara el Reial Madrid o el Barcelona. El toc exòtic dels gunners el posarà el japonès Junichi Inamoto, que ha duit amb ell la conseqüent marea de periodistes japonesos cap a l'estadi de Highbury.

Amb aquests dos retocs com a notes principals, Arsene Wegner confia fer el bot de qualitat necessari, ja que no es conforma «amb el segon lloc», segons declarà ell mateix. Amb tot, el bloc de la temporada passada és el mateix, i serà la base del que jugarà contra el Mallorca. La porteria està coberta per un veterà curtit en mil batalles, David Seaman. Tothom el recorda pel gol que va rebre per part del jugador del Saragossa Nayim a la final de la Recopa del 1995. Un company de molts partits és Tony Adams, líder indiscutible d'una defensa poderosa, reforçada amb l'esmentat Sol Campbell.

El control del migcamp recau sobre el francès Patrick Vieira, el qual, durant l'estiu, ha tingut un peu a molts altres equips (inclòs el Madrid), però que s'hi ha quedat, i continuarà essent-hi vital. Ray Parlour també és una peça clau de l'engranatge, igual que l'exjugador del Mallorca, Lauren Bissan. L'hispanocamerunès ha aconseguit fer-se un lloc dins els esquemes de Wegner i continua mostrant les mateixes virtuts que quan jugava a la nostra Illa.

L'esquema utilitzat pel tècnic francès és el 4-4-2, cercant en tot moment la inspiració dels seus atacants de luxe. Dennis Bergkamp té la màgia a dins i quan juga (té por de volar en avió, i de vegades en queda fora), l'equip ho nota. A més, ja és tot un veterà, i la seva experiència és vital a l'hora d'afrontar partits tan trascendents com els de la Lliga de Campions. Robert Pires és un super-classe per l'esquerra, que l'Arsenal va llevar al Reial Madrid fa poc més d'un any.

L'altra gran estrella de l'Arsenal, juntament amb Bergkamp, és el francès Thierry Henry, un dels millors davanters del món. La seva velocitat és poc comparable, i la seva qualitat i definició, impressionants. Una altra mostra del gran potencial del conjunt anglès el tenim a l'hora de fer un cop d'ull als davanters que té a la banqueta: Nwanko Kanu i Sylvain Wiltord. Tot aquest conglomerat d'estrelles sota la direcció d'Arsene Wegner, exseleccionador francès, un dels candidats a ocupar la banqueta del Barça i que, almenys de moment, es va estimar més quedar als gunners per intentar triomfar a Europa.