La ciutat canadenca d'Edmonton acomiadà ahir a l'estadi de la Commonwelth els Mundials d'Atletisme 2001 amb una cerimònia de cloenda en la qual passà el testimoni a París. Com ja va passar en la inauguració, la cloenda va ser un cerimònia poc sotisficada. La capital de l'estat d'Alberta acomiada el món de l'atletisme, que ha quedat decebut pels dèficits organitzatius d'aquests campionats. La dada que més crida l'atenció és la falta d'assistència a l'estadi. El recinte no s'ha arribat a omplir en cap de les deu jornades disputades.
Però, a part d'aquest i d'altres problemes, com ara la mala coordinació dels tranports, aquests Mundials han mostrat al món un gran espectacle esportiu "sense rècords del món" que ha tingut un gran èxit d'audiència a Europa. L'actuació dels balears ha estat diversa. Així, Toni Peña va fracassar en el seu intent de medalla a la marató i només va poder ser 24è. En canvi, quant als eivissencs Mar Sánchez i Felip Vivancos, l'actuació ha estat acceptable.
Mar Sánchez lluità per passar a la final de perxa, però hauria d'haver superat el seu propi rècord d'Espanya. Vivancos va fer una gran sèrie en la primera ronda dels 110 tanques: acabà quart amb 13.84 i quedà a només 4 centèsimes de classificar-se per temps. La delegació espanyola va començar amb una decepció darrere l'altra, però finalment la seva participació ha acabat sent la millor de la història, almenys en relació amb el global dels punts aconseguits pels finalistes.
L'estrella espanyola ha estat, inesperadament, la palentina Marta Fernández, plata en 5.000 m. Ni Estévez i Redolat en 1.500, ni Niurka Montalvo en bot de longitud, ni el mateix Toni Peña han tingut el rendiment esperat. La cloenda va servir, així mateix, perquè les autoritats de París rebessin de mans de les d'Edmonton la bandera de la IAAF. A partir d'ara, París prepararà la pròxima cita mundialista, el 2003.
