Només dos centímetres van separar el capità de la selecció espanyola, Manuel Martínez, d'una medalla que semblava segura abans dels Mundials, la de llançament de pes. Superman Martínez va tenir la medalla pràcticament a la mà després del seu quart llançament, en el qual va fer 20.91 metres, però el campió olímpic, el finès Arsi Harju, li va prendre el metall amb un intent de 21.93. L'espanyol venia d'aconseguir el bronze en els Mundials Indoor de Lisboa, al febrer, però el seu concurs no va ser tan brillant com s'esperava. En va fer tres nuls, un d'ells, el del tercer intent, decisiu per la resta de la competició perquè li va provocar una lesió al dit.
«El tercer llançament ha estat clau perquè he tingut mala sort, amb un dit danyat és difícil llançar», explicà el llançador espanyol després de la final. El guanyador de la prova va ser el nord-americà John Godina, que va llençar amb un nivell molt superior a la resta de rivals. Godina es va endur l'or amb un estratosfèric llançament de 21.87 metres. El segon classificat va ser el també nord-americà Adam Nelson, amb 21.24 metres, una marca lleugerament inferior al rècord d'Espanya que posseeix el mateix Martínez (21.29).
El finès Ardi Harju va ser l'intrús que s'emportà una medalla de bronze que per mèrits, treballats durant tota la temporada, corresponia a Manuel Martínez. Després de guanyar l'or olímpic a Sydney, Harju havia tingut un any molt discret, però va sorprende tothom, començant pel llençador espanyol. De totes maneres, aquest ha estat el millor resultat de Manuel Martínez en una competició a l'aire lliure. Fins el moment, la seva millor actuació havia estat els Jocs de Sydney amb un sisè lloc.
L'altra final en la qual els espanyols tenien opcions de medalla era la dels 20 quilòmetres marxa. Paquillo Fernández es va haver de retirar, però el jove barceloní David Márquez, de 22 anys, va salvar el paper de la delegació espanyola amb un sorprenent cinquè lloc. Márquez estava molt content després de batre la seva millor marca personal, mentre que Paquillo, decebut, explicà que no sabia el motiu de la seva retirada, simplement no va poder aguantar el ritme.
