La «pegada» en atac i la màgia de l'estadi Santiago Bernabéu són els grans antídots amb què compta el Reial Madrid per aturar l'optimisme i l'ànsia de revenja del Bayern de Munic en el partit d'anada de les semifinals de la Lliga de Champions. Encara que Ottmar Hitzfeld no vol parlar de revenja, la confrontació del seu equip amb el Madrid suposa una oportunitat d'or per retornar d'una plomada les afrentes sofrides en els darrers anys a la màxima competició continental. L'equip germànic ja s'imposà al Manchester United als quarts de final. El que fou el seu botxí a la final del 99 no va poder superar en cap moment la fortalesa alemanya.

El Bayern s'ha posat l'etiqueta de víctima, però el seu entrenador cru que per passar a la final el millor que poden fer és obtenir un bon resultat en el Bernabéu, camp en el qual ningú no ha pogut fer front a l'equip blanc. El darrer equip en guanyar a l'estadi del Madrid va ser precisament el quadre muniquès a la segona ronda de l'edició de l'any passat, quan s'imposà per 2-4. Els germànics s'imposaren en tres dels quatre partits jugats contra el Madrid l'any passat, però a la fi varen ser eliminats gràcies a un gol salvador del davanter francès Nicolás Anelka (2-1 a Munic i 2-0 a Madrid).

L'equip de Vicente del Bosque, gràcies a la seva «pegada» i efectivitat en atac, ha lluït més que el seu oponent en l'actual Lliga de Campions. Els alemanys, en canvi, han anat avançant amb més discreció i menys renou però amb una competitivitat a prova de bombes. La seva millor virtut és aquella que els permet estar sempre a dalt i que ha estat l'ànima dels èxits del futbol alemany. El Reial Madrid presenta més màgia i més capacitat de resolució en els metres finals gràcies a la qualitat d'homes com Raúl o Figo, que s'han convertit en les dues grans preocupacions alemanyes. Els blancs hauran d'aturar la capacitat organitzativa d'Effemberg, l'ànima del Bayern.