MENORCA BÀSQUET: Reynés (17), Deveaux (24), Savane (14), López Vilas (4), Mario Santana (8) "quintet inicial" Rubén Fernández (2), Pérez Alarcón (3), Alba (15) i Muñoz (4).
22/40 en tirs de dos, 7/24 en triples i 26/34 en tirs lliures. 24 rebots (13 en atac i 11 en defensa). 24 faltes personals.
DRAC INCA: Cabral (6), Edu Sánchez (2), Stacey (27), Montañana (8), Stuckey (25) "cinc inicial" Mons (6), Crespo (2), Merino (2), Villar (9) i Santi Aldama (8).
26/39 en tirs de dos, 8/16 en triples i 19/25 en tirs lliures. 28 rebots (23 en defensa i 5 en atac). 23 faltes personals.
ÀRBITRES: Oscar Bardaji i Antonio Garcia. Varen excloure per cinc faltes personals López Vilas, Santana i Aldama.
PARCIALS: (14-31) (35-50) (56-68) (91-95).
El Drac Inca acabà patint de manera innecessària i del tot absurda per aconseguir el triomf en un partit que tenia del tot sentenciat. S'ha de pensar en el tòpic i recordar que mai no es pot donar un partit per guanyat o perdut fins al darrer moment per explicar quaranta minuts de bàsquet intens. Durant el primer quart, els homes d'Abós foren tremendament superiors, anul·lant per complet Reynés, que un derbi més fou l'ànima dels menorquins, i Savane. El Drac Inca ho feia fàcil, veia la cistella rival amb relativa comoditat i acumulà a la conclusió dels primers deu minuts una renda força important (14-31), que s'amplià fins als 22 punts (14-36) a l'inici del segon quart.
Així, el desenllaç del partit semblava cantat. El Drac Inca no podia perdre mai, malgrat que... ben just li va venir.
Els menorquins exhibiren l'entrega total com la millor de les seves armes i ja no perderen cap altre parcial. En tot cas, la desesperació final dels menorquins de res no serví i el Drac Inca, horrorós en el darrer tram del partit, patí més del necessari per aconseguir, a la fi, un triomf davant el Menorca Bàsquet.
