L'etapa Alemany no s'ha acabat

L'any 1989, amb Miquel Contestí a la presidència, entrà en el club com a adjunt a la gerència. La trajectòria d'Alemany, com la del Reial Mallorca, no ha estat fàcil ni senzilla. Immers des del primer moment en el dia a dia del club, no tardà gaire a viure la seva primera gran crisi a l'entitat. La dimissió de Miquel Contestí i el descens a Segona Divisió suposaren un fort cop. Un any després de la seva incorporació al Reial Mallorca, Alemany era ja el gerent del club. El procés de reconversió del club en Societat Anònima Esportiva, sota la presidència de Pau Llabrés, suposà tota una experiència per a Alemany. Miquel Dalmau, com se sap, es va fer càrrec de la majoria accionarial de l'entitat i no tingué el mínim dubte a ratificar Alemany en el càrrec. Aleshores, el misser era ja fonamental en l'estructura mallorquinista. La presidència de Miquel Dalmau no fou una època fàcil, ja que els problemes econòmics i esportius se succeïen. L'equip no aconseguí l'ascens i Alemany, llavors, donà ja mostres del seu poder situant Nando Pons en el primer equip, al costat de Jaume Bauzà.

Tres anys d'intents fallits foren suficients perquè Dalmau, cansat de perdre doblers, cercàs la venda del club. Un altre cop la participació de Mateu Alemany fou fonamental. La presidència del Consell d'Administració del Reial Mallorca passà a mans de Bartomeu Beltran. El nou president, lluny de renunciar a la col·laboració d'Alemany, el nomenà director general. Una vegada més, Alemany continuava al club, malgrat els canvis que enrevoltaven l'entitat.