cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

El València de Cúper elimina el Barça (2-1) i es planta a la final

El Barcelona perd el passi a la final entre crits contra Núñez i Van Gaal

69936

Els jugadors valencianistes celebren el passi a la final.

BARCELONA 2
VALÈNCIA 1

BARCELONA: Hesp; Reiziger, Frank de Boer, Abelardo; Xavi, Guardiola, Cocu, Rivaldo; Figo, Kluivert i Zenden.
Simao per Zenden en el minut 63, Sergi per Guardiola en el minut 68 i Litmanen per Abelardo en el minut 76.
VALÈNCIA: Cañizares; Angloma, Djukic, Pellegrino, Carboni; Mendieta, Farinós, Gerard, Kily González; Claudio López i Angulo.
Albelda per Kily González en el minut 73, Gerard per Angloma en el minut 86 i Juan Sánchez per Farinós en el minut 90.
ÀRBITRE: Vitor M. Melo Pereira, de Portugal. Amonestà Claudio López (min.34), Carboni (min.36) i Guardiola (min.38).
GOLS:
0-1: minut 69, Mendieta.
1-1: minut 77, Frank de Boer.
2-1: minut 93, Cocu.
INCIDÈNCIES: Carboni no podrà jugar la final després d'haver vist la tercera cartolina groga.

«Sí, sí, sí, València és a París», s'escoltà en el gol nord del Camp Nou i a tot València per celebrar que el conjunt de Cúper jugarà el dia 24 de maig a la capital francesa contra el Reial Madrid la primera final de la Copa d'Europa entre equips d'un mateix país, després d'eliminar el Barcelona, malgrat que perdés el partit per 2-1.

A l'estadi dels somnis ahir se n'hi va rompre un al Barcelona i en nasqué un altre per al conjunt valencianista, després de fer una excepcional competició en la qual ha tutejat els millors equips del continent. Ara només els queda el més difícil, arrodonir la seva feina a Saint Denis contra el Madrid.

El València va tenir capacitat per generar angoixa en el Barcelona quasi des del primer minut, però fou en la segona part quan l'essència del futbol valencianista brillà amb més intensitat. En el primer temps es va veure el Barcelona que havia reclamat durant la setmana el defensa Abelardo, ple de coratge i entrega, i amb l'únic objectiu que Cañizares entràs a la seva porteria a recollir pilotes.

El guió de Cúper es complí. Un bon contracop sempre és millor que un atac. I així anaren passant els minuts. Els amics de Pellegrino a la rereguarda dugueren la seva línia a uns vint-i-cinc metres de la línia de gol, i feren estret el camp. La primera jugada de perill s'originà en el minut 12, en una acció de punt d'honor del desitjat Figo, que, juntament amb Abelardo, semblà l'únic que sabia que el Barcelona havia de guanyar per tres gols a zero.

Fins al minut 20, Hesp tocà nou vegades la pilota, algunes de les quals passades pels seus companys. Era un mal senyal per a un Barcelona que havia de mostrar el seu talant ofensiu. En el 21 es despertà el davanter Claudio López i sorgien així els temors més bàsics que pateix el barcelonisme en les darreres visites del València al Camp Nou. La centrada de l'argentí, després d'un u contra u, no trobà rematador. En el 32, després d'una gravíssima errada de Frank de Boer, López posà una dosi d'instint assassí a un xut des de 25 metres que sortí fora per poc.

A la segona part fou quan el València liquidà el somni barcelonista. Tres curses, tres rematades contra la meta d'Hesp i el Barcelona començà a veure com el partit li fugia de les mans.

Mendieta, després d'una errada seva davant Hesp i una altra de Claudio López, marcà un gran gol. I en pogueren arribar mitja dotzena més, però els atacants valencianistes mostraren el seu costat més ingenu.

El Barcelona, amb el Camp Nou clamant contra Núñez i Van Gaal, respongué amb dos gols, i el partit s'acabà.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.