Quan ja es duen disputades 30 jornades de lliga, un simple colp d'ull a les alineacions mallorquinistes durant aquest període de temps mostre a les clares que les modificacions, tant de jugadors com d'esquema de joc, han estat a l'ordre del dia.

El primer canvi significatiu en el Mallorca 1999-2000 el trobam a la banqueta. El primer inquilí, Mario Gómez, arribà com el substitut de l'idolatrat Cúper, però resultà ser tot un fracàs, ja sigui pels dolents resultats (sobretot per la penosa eliminació de la Lliga de Campions davant el modest Molde) o per no tenir els papers en regla per entrenar a Espanya.

Gómez emprava un 4-4-2, amb un pivot i un mitjapunta. Amb l'argentí fora de l'equip, Vázquez canvià el dibuix de l'equip mallorquinista en diverses ocasions. Així, malgrat debutar contra el Numància amb un 4-4-2, amb un doble pivot al migcamp, tot d'una s'inclinà per un 4-5-1, amb doble pivot, tres migcampistes més avançats, i només un punta. En vista que els resultats no acompanyaven gaire, Vázquez optà per tornar al 4-4-2, un sistema que adoptà a la jornada sèptima i no ha abandonat salvat en comptades excepcions, com el fet de sortir amb un 5-4-1 al camp del Betis o el Reial Madrid, ambdós partits saldats amb derrotes, o el retorn al 4-5-1 davant l'Atlètic de Madrid, on també es perdè. Com que els millors resultats han arribat amb el 4-4-2, Vázquez s'ha inclinat definitivament per aquest esquema.

El que semblava el lloc més segurament cubert de l'equip, la porteria, va veure's modificat ben aviat. Germán Burgos començà la temporada a la titularitat, i la veritat és que es mostrà pletòric. No obstant això, un cop de puny que li propinà al jugador de l'Espanyol Manolo Serrano, a la jornada 12, canvià el rumb. Li arribà la oportunitat a Leo Franco, i aquest ha respost amb gran seguretat, de tal manera que, una vegada que Burgos ha cumplit els 11 partits de sanció, ha estat el que era, en principi, només un substitut, qui s'ha quedat a la porteria.