Les claus d'una trajectòria a la baixa

D'enlluernar els seus partits amb golejades i joc preciosista ha passat a deambular sense cap tipus d'ordre ni concert en els darrers encontres. Quines poden ser les claus d'aquest canvi en la fisonomia del filial vermelló? On estan les causes perquè Jesús Linares ja no sigui capaç de treure el millor als seus jugadors? Són preguntes sense resposta ó són anfirmacions amb interrogants?

A l'hora d'analitzar el mal moment que travessa el segon equip del Mallorca "ja comença a ser preocupant" es pot començar pel primer lloc dins un terreny de joc: la porteria. Després d'onze jornades disputades s'ha mostrat com la línia més feble del conjunt de Jesús Linares. Ni Raul Valbuena ni Sergio Granados han estat a l'altura de Segona Divisió A i amb les seves contínues errades han provocat més d'una derrota. Sembla que la solució és a prop i a casa. Leo Franco, el tercer porter del primer equip, podria començar a tenir els minuts de joc que desitja Héctor Cúper per a ell diumenge contra el Numància.

Si avançam en les línies de l'equip, es pot comprovar que no hi ha un equilibri entre la immensa qualitat que hi ha a la davantera, amb la molta feina que es fa en el migcamp. Pot ser que homes com Luque i Diego Tristan hagin de traballar més per l'equip i que la zona mitja enllaci més amb l'atac ja que fins ara es preocupa quasi únicament de destruir el joc del contrari en lloc d'inventar. Si a això li afegim la falta d'experiència alarmant que han mostrat els joves mallorquinistes, es comença a entendre com s'han pogut perdre partits que es tenien pràcticament guanyats. La innocència "d'altra banda justificable" ha estat el tret característic d'aquest jove equip que prepara Jesús Linares.