L'italià Fabrizio Guidi es va imposar a la devuitena etapa de la
Vuelta, disputada entre Lleó i Salamanca després de l'esprint de
rigor.
El corredor de la Polti va emprar un temps de 5 hores, 59 minuts i
40 segons, en una mitjana de 38'53 km/h.
Abraham Olano, de l'equip Banesto, continua com a líder de la
classificació general, des que aconseguí el mallot groc en l'etapa
de dia 13, en la contra rellotge d'Alcúdia. Mentre que el seu
company d'equip, i gregari de luxe del basc, Manuel Beltrán, va
quedar tallat en un dels ventalls que es varen produir i perdé
totes les possibilitats de classificar-se entre els deus primers de
la prova després de cedir més de dos minuts respecte del guanyador
de l'etapa.
Guidi, que aconseguix d'aquesta manera la seva tercera victòria en la present edició de la prova espanyola, entrà per davant el belga Peter Van Petegem, del TVM, després d'un esprint força disputat.
L'etapa d'ahir, de 223 quilòmetres, es va caracteritzar pel fort vent que va bufar durant tota la jornada i que va provocar talls al si del gran grup durant una jornada en la qual els primers classificats i aspirants a triomf final tenien la ment posada en l'etapa d'avui a la Sierra madrilenya, que pot decidir bona part de la Vuelta 1998.
El Vitalicio Seguros, l'ONCE-Deutsche Bank i el Kelme-Costa Blanca juntaren les seves forces per tal de, a més de distanciar a Beltrán, Wust i Mikel Zarrabeitia, jugar-se les seves opcions a l'arribada massiva, amb Smetanine i Edo, les seves bases més fermes.
Beltrán intentà en solitari agafar el cap de la cursa, però, després d'uns quilòmetres, va desistir de la seva tasca i el mateix Eusebio Unzúe, director de Banesto, li va aconsellar que conservàs forces per ajudar el seu cap de files a l'etapa de demà.
El millor gregari de la Vuelta, per ventura juntament amb Roberto Heras, no va poder ficar-se en el primer grup davant el fort ritme que imprimí l'ONCE-Deutsche Bank.
L'equip de Manolo Sáiz, que té apresa la tècnica del «ventall» des dels temps d'Induráin, va posar, juntament amb el Seguros Vitalicio de Javier Mínguez i el Kelme d'Àlvaro Pino, al gran grup a estirar de valent.
En primer lloc, els va permetre apropar-se a 50 segons, però
després els va distanciar a més de quatre minuts en els últims cinc
quilòmetres.
Els caps de files dels diferents equips es varen animar i fins i
tot es va poder veure qualque bot sorprenent com el d'Escartín,
quan el vent més bufava de cara als ciclistes.
A aquest atac varen respondre altres homes importants com ara
Laurent Jalabert o el mallot groc, Abraham Olano.
Ja en els carrers de Salamanca, els equips amb esprintadors en les
seves files començaren a bellugar-se.
Primer fou el rus de l'equip Lotto, Andrei Txmil qui va mirar de
sorprendre el grup majoritari quan faltaven un parell de
quilòmetres per a la línia de meta. El seu intent va plantejar
problemes al Post Swiss, esquadra que intentava llançar el seu
velocista Marcus Zberg cap a la glòria final. Però finalment la
inèrcia dels perseguidors va empassar-se els somnis de Tximil i les
possibles intencions d'aventura d'algú altre.
En els metres finals va ser Guidi fet que, convertint-se en un tren d'alta velocitat, va fer-se amb la victòria. Tot i que aquesta va estar molt disputada fins en el darrer alè.