El corredor del Banesto José María Jiménez aconseguí el seu quart triomf en la Vuelta Espanya, en imposar-se en la 16a etpa disputada entre Sòria i la Laguna Negra de Neila, i el conjunt d'Eusebio Unzúe anul·là els intents de la resta de favorits per assaltar el lideratge en la classificació general d'Abraham Olano, que tan sols cedí uns segons en el darrer quilòmetre.

El conjunt navarrès va tenir una excel·lent actuació en la defensa del groc. L'elevada marxa que imposaren en el darrer coll, primer amb Chente i posteriorment amb Manuel Beltrán, impedí que els Jalabert, Fernando Escartín, Zülle i Virenque poguessin llevar-li el jersei a Olano i es conformaren amb un mínim retall de les distàncies.

El Chaba avantatjà en 33 segnos Jaja i Escartín, en 39 als «Festina» Zülle i Virenque i en 46 Beltrán i Olano. En la general, el cap de files del Banesto va mantenir el primer lloc i ara treu 22 segons a Jalabert, 31 a Jiménez, 38 a Escartín, 2 minuts i 12 segons a Zülle i 2 minuts i 19 segons a Clavero, del Vitalicio.

L'equip d'Àlvaro Pino no esperà la darrera ascensió per llançar la seva ofensiva. Ho va fer des de lluny amb José Rodríguez, que s'endugué amb ell el danès Peter Meinert, de l'US Postal, a la seva roda. El madrileny del Kelme saltà del grup, després de nombrosos intents frustrats i un elevat ritme, abans d'iniciar la pujada al primer cim de la jornada, el coll de Piqueras.

Cap al cim, el duo avançava l'espanyol de l'Avianca Francisco León en 1 minut i 17 segons i 3 minuts i 15 segons sobre el gran grup liderat per José Ramón Uriarte (Festina) , Chepe González (Kelme) i el jersei blanc, J.M. Jiménez.

Festina també volgué aliar-se en l'atac al lideratge i ho va intentar, primer, amb Félix García Casas i, més tard, amb Uriarte. Aquest darrer arrancà amb força després de la meta volant de Villoslada de Cameros (quilòmetre 61), juntament a José Luis Rubiera i el «Vitalicio» Domínguez.

El trio perseguidor al capdavant agafà el cap de cursa i els dos «Kelme» iniciaren una competició de persecució amb el Banesto, que encapçalà el gran grup amb Odriozola, Aitor Osa i Chente García Acosta. El fort ritme va permetre observar el fet curiós que el propi Olano fes d'«aiguador» per a la resta dels seus companys que estiraven el bloc.

El ritme dels homes d'Unzúe impedí el movimient entre els favorits fins els darrers cinc quilòmetres, quan el desnivell arribà a percentatges superiors al 13 per cent. Mikel Zarrabeitia, de l'ONCE cercà preparar el terreny per al seu cap de files. Laurent ho provà en tres ocasions, però el propi Olano, al qui es va veure molt ferm, va respondre perfectament.

La selecció que imposà el desnivell de la carretera deixà al capdavant un grup de vuit corredors, entre els qui es trobaven tots els favorits, a excepció d'Armstrong i Clavero.

El control del Banesto va permetre el salt de Jiménez a tres quilòmetres pel final. El del Barraco superà Domínguez, únic supervivent de l'escapada inicial que aguantà les conseqüències de les dures rampes.

Heras imità, amb idèntic resultat, la persecució de Jiménez. En aquell moment, els problemes s'incrementaren per al líder, que va veure com el deixaven Jalabert, Escartín, Zülle i Virenque.

Tanmateix, ja no els quedava espai per reduir desavantatge i només avantatjaren en uns metres un Olano que es féu amb un important nombre d'accions per a la victòria final.