Els mites es mereixen el màxim respecte. Crec que Manolo Reina i Salva Sevilla han fet mèrits més que suficients per rebre l'homenatge de l'afició. Formaren part del Reial Mallorca que passà pel purgatori de la categoria de bronze del futbol espanyol i han deixat l'equip a Primera. Ambdós poden rebre molts retrets, ja que jugar és equivocar-se, però ningú no podrà dir mai que no han suat la camiseta, que no han sentit els colors.
He deixat passar un grapat de dies des del seu acomiadament perquè volia estar segur del que volia dir. Avui, estic ben convençut que els herois han de saber partir d'hora. Són molts els polítics que, com els futbolistes, no saben triar el moment d'acomiadar-se i es presenten a les eleccions fins que perden. I és aleshores quan decideixen partir perquè no volen estar a l'oposició. I no vull dir que Manolo Reina o Salva Sevilla tenguin res a veure amb Francina Armengol. Déu me n'alliberi.
Els herois, i ho dic per Reina i Sevilla, lògicament, han de ser valorats pel club. Escoltar el migcampista queixant-se del comportament d'Alfonso Díaz i Pablo Ortells, que viuen ben instal·lats a la planta més noble de Son Moix, va ser una punyalada al cor dels mallorquinistes. De fet, no tenc clar que els dos executius siguin gaire mallorquinistes. Però si pensam que el propietari és Robert Sarver i el president Andy Kohlberg...
Sigui com sigui, la vida segueix. Reina jugarà a Màlaga i Sevilla ho farà a Vitòria. I Armengol no sabrem fins d'aquí a un any si se'n va a l'oposició, a casa o al Senat. O continua al Consolat.
