algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
25°

La conquesta de Granada

El regne nassarita de Granada va ser el darrer dels territoris musulmans en sucumbir a l'Europa Occidental. Aquest va caure en mans d'uns Reis Catòlics desitjosos de concloure el procés d'homogeneïtzació religiosa de la Península Ibèrica. Si aquest dissabte el Mallorca demostra el mateix fervor que els Catòlics deixarà pràcticament sentenciada la permanència a la màxima categoria del nostre futbol.

L'ambició d'Isabel de Castella va destronar al rei islàmic Boabdil i a la dinastia nassarita després d'un conflicte que va perllongar-se durant gairebé 10 anys. Per qualsevol dels mallorquinistes aquesta temporada s'ha fet més llarga que la guerra contra els musulmans. 34 jornades després, i anys de vida perduts entre nirvis, patiments i decepcions, ens enfrontam als 90 minuts que concentraran totes les nostres esperances, pregàries i il·lusions.

Els barralets que omplirem l'Estadi convertirem la visita del Granada en una cruenta batalla per a la salvació. Només esperam que l'equip demostri a la gespa que fa 15 dies que es prepara per aquesta final. Dues setmanes dedicades íntegrament a obtenir 3 punts d'or i diamants. No pot faltar fam, estratègia i valentia entre els jugadors com tampoc faltarà suport, ànim i veus animant des de les tribunes. És el moment de sincronització de tot el mallorquinisme i l'adhesió sense condicions. L'objectiu és massa preuat perquè no sigui així.

Després de què les tropes d'Isabel i Ferran ocupassin diferents territoris com Màlaga o Baza només continuava resistint Granada i algunes petites comarques del voltant. El rei Boadill va prometre lliurar la capital del regne però ben aviat va incomplir la seva promesa per lluitar fins el final. Això és el que estan fent els nostres adversaris per a la salvació. Malgrat sembli que es resignen a la seva sort els rivals continuen el combat per a la supervivència. Alabès, Granada o Cadis no ens donen marge i ens obliguen a fer un ple de victòries a casa per poder respirar.

Com a qualsevol conflicte haurem de cercar aliats: R. Societat, Athletic Club, Betis o el Madrid ens poden facilitar el camí però convendria no esperar favors aliens que potser mai arribin. De fet, això mateix els hi va ocorre als nassarites que anhelaven una ajuda dels imperis islàmics més poderosos que mai va arribar.

Finalment, la pressió combinada de les forces de Castella i Aragó va dirigir-se a Granada per acabar amb la resistència musulmana i va assetjar la ciutat fins aconseguir la seva rendició. Des de Santa Fe, els Catòlics varen aconseguir el seu objectiu entrant a la ciutat capitulada a principis de gener de 1492. Així doncs, l'acció combinada entre afició i jugadors ens ha de facilitar la claudicació de l'equip nassarita a Palma. Els hem de pressionar i assetjar fins que la seva resistència s'esmicoli. És l'hora d'aconseguir la victòria definitiva. És el moment de donar-ho tot.

Segons la llegenda, quan Boadbil va abandonar el regne amb el seu seguici, a un turó proper, va girar el cap i veient l'Alhambra a la distància va rompre a plorar desconsolat. La seva mare, Aixa, va dictar sentència: «No ploris com una dona el que no vares saber defensar com un home». Esperem que quan acabi el partit es repeteixi la història nassarita i puguem exclamar: «Plorau com a jugadors de segona el que no heu sabut defensar com a jugadors de primera». Seran bones noticies. Serà el penúltim pas. Serà la rendició del Granada. Caminem cap a la victòria, sempre!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.