No era gaire optimista i encara estic farcit de dubtes. La victòria davant l'Atlètic de Madrid, tot i la miserable primera part, va ser justa i merescuda. El Mallorca d'Aguirre sumà tres punts vitals i, a més a més, sortí de la zona de descens. La jornada fou excepcional, ja que a la victòria del Mallorca s'hi sumaren la totalitat dels rivals implicats en la zona de descens, ja que tots perderen.
Aguirre debutà amb una derrota per la mínima, i de penal, a Getafe en un partit marcat per l'actuació arbitral. Una rigorosa pena màxima i l'expulsió de Russo marcaren el duel i la derrota. En tot cas, Aguirre ja mostrà aleshores quina és la seva aposta per aconseguir la permanència. Cinc homes en defensa, joc directe, minimitzar les pèrdues de pilota i les entregues al rival... i si sona la flauta, marcar un gol. El tècnic mexicà prioritza per sobre totes les coses mantenir la porteria a zero.
En el partit contra l'Atlètic de Madrid va tornar a quedar clar quina és la idea d'Aguirre. El mateix tècnic ho havia dit a la roda de premsa prèvia al partit amb el conjunt de Simeone, en assenyalar que «l'esquema d'Aguirre és guanyar com sigui», que és exactament el popular «ganar por lo civil o lo criminal» de Luis Aragonés. Avui, la permanència és una mica més a prop, però no tenc cap dubte que resta encara molt patiment. El sistema del mexicà no m'agrada, però si el Mallorca juga l'any que ve a Primera es mereixerà tot un monument. Sembla segur que ens avorrirem, però ja saben que guanyar fa riure.
