Idò si, s'ha acabat. L'idil·li entre l'afició blanca-i-blava de l'Atlètic Balears i el seu, ja exentrenador, Xavi Calm va posar fi el passat diumenge després d'encadenar tres partits consecutius sense guanyar i onze dels darrers trenta-tres punts possibles.

Una molt mala dinàmica que ha acabat amb la destitució del tècnic català. Feia molt que no redactava un article perquè es veia venir que tot acabaria amb la destitució del tècnic i em volia resignar. Esperava que per qualque motiu diví l'equip donés una bolcada a la situació a la fi sortís d'aquella situació a la qual està sotmès els darrers mesos. Sempre pendents de fer comptes numèrics que ens donaven vida. Però més enllà dels resultats, les sensacions no eren bones i el canvi es va fer necessari.

Xavi Calm ha estat un dels millors tècnics que ha tingut el club a l'era Ingo Volkmann. Ha estat un entrenador que sempre ha mirat pel bé del club més enllà dels seus propis interessos, que s'ha adaptat a les situacions i des d'un missatge conciliador ha intentat sempre treure el millor rendiment dels seus jugadors. A més s'ha integrat en el futbol base i s'ha preocupat de conèixer i sabre més del club al qual representava.

Quant als resultats no són del tot dolents. Va agafar a l'equip pràcticament amb situació de perill de descendir a Tercera RFEF i gràcies a una increïble ratxa el va aconseguir l'accés a la Primera RFEF. Aquesta temporada va començar molt fort, però s'ha anat diluint i ara mateix és quart a sis punts del primer. Això sí, sempre ha estat lluitant per les primeres posicions i no ha sortit dels llocs de play-off d'ascens.

A la Copa del Rei va obtenir la fita històrica de classificar-nos fins vuitens de final i eliminar a dos equips de Primera Divisió. L'equip va ser portat de mitjans de comunicació d'àmbit nacional i mitjans internacionals es van fer ressò.

A més ha fet créixer de forma exponencial a jugadors com a Armando Shashoua, que avui dia és clau en el futur del nostre club.

I va partir com va arribar, sense fer renou i sempre amb bones paraules. A pesar dels continus atacs de l'entorn balearico amb grans faltes de respecte cap a una persona que ens va representar i posar l'escut arreu d'Espanya.

Per tot això i molt més. GRÀCIES, XAVI CALM!

Ara comença una nova etapa, tenim un nou capità que dirigirà el vaixell cap a la Segona Divisió, Eloy Jiménez. Un entrenador amb experiència a Segona B amb l'UCAM Múrcia i Fuenlabrada, i que també ha dirigit el Lugo a la Segona Divisió.

Però qui és Eloy Jiménez? Per començar és el germà de l'entrenador del Deportivo de la Coruña, entrenador que ja ens ha deixat dues vegades sense l'ascens a Segona Divisió, Borja Jiménez.

Segons la premsa que ha anunciat el seu fixatge és un entrenador de perfil defensiu on els seus equips destaquen per la fortalesa defensiva en bloc baix i futbol directe. Un entrenador amb caràcter que cerca la màxima intensitat als seus equips. Carlos Montes de Oca comparava l'estil del tècnic manxec amb Mànix Mandiola. Però res més allunyat de la realitat.

He de dir que inicialment no em feia molta il·lusió el seu fixatge, a pesar de ser un tècnic amb èxit reconegut a Segona B i experiència a Segona Divisió, a mi m'agraden els tècnics d'autor, m'explico: Jo soc partidari de dur un tècnic amb un estil ben definit que quadri amb la filosofia de futbol del club al qual arriba. Tècnics d'autor n'hi ha a nivell top professional, Josep Guardiola, Xavi Hernández, Cholo Simeone, Klopp, Jose Mourinho. Però també hi ha a nivell no tant conegut com ho va ser al Lugo Quique Setién o Paco Jémez, o inclús Miguel Álvarez del Vil·larreal B. Tècnics amb un estil propi que implanten el seu sistema a l'equip a on són contractats.

Eloy Jiménez no és un d'ells. És un entrenador camaleònic, un entrenador que estudia l'entorn i el context, coneix les qualitats i les mancances del seu grup de jugadors i es marca un objectiu ben definit. Un entrenador professional que arriba amb la idea fitxa de pujar a l'Atlètic Balears a Segona Divisió.

Tant és així, que durant la presentació com nou tècnic de l'UCAM Múrcia es va declarar com a fanàtic del futbol combinatiu i ofensiu, molt enfora del retrat que ens ha dibuixat la premsa esportiva de les nostres Illes. El motiu? Senzill, la darrera referència del tècnic és entrenant el Lugo a Segona Divisió l'objectiu del qual era la salvació. Encaixar poc, fer-se forts a casa, màxima intensitat i treballar molt l'estratègia. L'abecé del futbol per aconseguir la salvació de qualsevol equip inferior als altres. I aquest no és el context del nostre Atlètic Balears.

Així i tot, vull remarcar que he dit que inicialment no m'il·lusionava el seu fixatge, què m'ha fet canviar? He obtingut accés al voltant del nou tècnic de l'Atlètic Balears i la il·lusió amb la qual arriba i les ganes que té d'assolir l'objectiu crec que poden ser uns fonaments sòlids per emmarcar un gran final de temporada.

Firma fins final de temporada amb renovació automàtica en cas d'ascens. I es juga moltíssim en l'àmbit professional. Ben bé hauria pogut esperar una oferta no tan arriscada, ja que de no aconseguir-ho el seu catxe es veurà afectat.

No sé quin estil veurem fins final de temporada, i no crec que variï gaire del que hem vist fins ara. Però el seu caràcter i les seves ganes ben segur que contagiaran als nostres jugadors per tornar a ser aquell equip que dominava les àrees.

Benvingut Eloy Jiménez, la teva sort serà la nostra.