Malauradament, moltes han estat les guerres i batalles que s'han produït al llarg de la història. El resultat d'algunes d'aquestes han canviat el destí de la humanitat. Així va ser quan Hitler va decidir atacar la Unió Soviètica tot intentat aconseguir els recursos minerals i petrolífers de la zona d'Ucraïna i el Caucas. Entre tots aquests objectius, es trobava la ciutat de Stalingrad. El final d'aquesta batalla va capgirar el desenllaç de la Segona Guerra Mundial. De la mateixa manera, el resultat del partit contra el Cadis pot alterar la resolució d'un descens que cada vegada més s'estava convertint en una amenaça tangible, real i tenebrosa.
Així com Stalin va ordenar que Stalingrad quedàs en estat de setge total amb el seu famós 'Ni una passa enrere!', el club vermell va començar a reclutar als seus amb la campanya 'Et necessitam'. Com era de preveure la lluita va esdevenir terrible i l'aficionat va respondre al repte. El patiment del seguidor barralet no està enfora dels que sofriren els civils que vivien a la riba del riu Volga. Això no fa més que constatar que l'aficionat mallorquinista, del més crític al més entusiasta, està present quan se'l necessita i on se'l necessita. Això sí, aquests darrers haurien d'aprendre que tots i cadascú dels que estimen el Mallorca el viuen i el senten a la seva manera. Les visions úniques i doctrinàries són, o haurien de ser, cosa del passat més fosc o de les ments més obtuses.
Un error de càlcul de Göring què es basava en que la Luftwaffe alemanya podria donar suport aeri a les tropes va provocar que Hitler ordenes continuar l'atac que finalment el condemnà. Un altre error de càlcul, ara de Conan Ledesma, va permetre al Mallorca remuntar un partit que mereixia guanyar de carrer, però que va ser incapaç de matar per la seva escassa punteria. Si volem conservar la categoria és obligació millorar aquesta perquè no tots els rivals seran tan porucs i inofensius com els gaditans però, de segur, tampoc tant ploramiques.
Analitzat el combat, podem destacar que el Mallorca va ser dirigit per dos generals, Raillo i Muriqi, que com els soviètics Emerenko i Chuikov, varen oposar resistència. El capità és, per jerarquia, essencial. Vedat, per presència i esforç, va completar un partit on demostrà la seva personalitat. Esperem que el primer gaudeixi de salut i el segon afini la punteria. Si això passa, les nostres opcions es multiplicaran de la mateixa forma que ho feien els soviets per defensar la ciutat. Malgrat això, encara que el davanter kosovar remati fins i tot rentadores, és important veure la seva evolució, ja que una flor no fa estiu, ni dues primavera.
Queden 16 escaramusses. Moltes però a la vegada poques. En sobren, però potser en faltaran. Ara no toca altra qüestió que la d'obtenir 5 victòries per assolir els objectius. Les mateixes que duu fins ara l'equip. Moltes victòries pareixen, però en elles podrem trobar la glòria. Si els jugadors es mostren vitals, compromesos i concentrats estan més prop d'aconseguir-ho. Com deien els comandants de l'exèrcit rus, prohibit rendir-se. Prohibit desertar.
Finalment, la Wehrmacht va sofrir la seva primera gran derrota a Stalingrad. Aquesta va suposar el punt d'inflexió de la Segona Guerra Mundial que acabava de canviar el seu rumb en favor dels aliats i va esdevenir en el principi del fi del nazisme. Esperem que després d'aquesta batalla de Son Moix l'equip reneixi i dirigeixi la mirada cap al camí de la salvació de forma decidida i irreversible. Amb lluita, esforç i suant. Suant sang vermella. Com el nostre cor. Com els nostres colors.
