cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

Els Àustries Menors

Durant el segle XVII Felip III, Felip IV i Carles II, coneguts com els Àustries menors, foren els tres últims representants de la dinastia dels Habsburg a Espanya. Aquesta etapa es va caracteritzar per la decadència de l'Imperi hispànic, sempre involucrat en conflictes territorials exteriors que afectaven sobre manera a la situació econòmica, però també pels problemes amb els validos, personatges en què el rei atorgava la seva confiança per poder-se desentendre de les tasques de govern.

Robert Sarver, seguint l'exemple austriacista, va anomenar a Andy Kohlberg el seu valido i s'ha desentès totalment del club. Des d'Arizona ens envià una foto grotesca per celebrar l'ascens i aquí pau i després glòria. Fa molt de temps de la darrera aparició pública del propietari, i de la propietat, generant un buit de comunicació inexplicable que deteriora molt la seva imatge i que traspassa al mallorquinista una sensació d'indolència i indiferència molt desmoralitzant.

Dels altres owners poc a comentar. Un, entrenant a un equip de bàsquet. L'altre, emulant al Txapi Ferrer a la TV americana. A canvi, nomenaren conseller a Graeme Le Saux per assessorar a no sabem qui ni quan. De fet, és més fàcil que conegui les zones d'oci de Magaluf a què enumeri mitja dotzena de jugadors del primer equip. Amb tots aquests propietaris despreocupats i desentesos podem arribar a concloure que, per a ells, el Mallorca és un mer entreteniment especulatiu.

Quant als Habsburg, el més particular dels 3 menors fou Carles II. El nunci del Papa el descrivia així: [...De tant en tant dóna senyals d'intel·ligència, de memòria i de certa vivacitat, però no ara; té un aspecte lent i indiferent, maldestre i indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb ell, el que es vulgui, ja que no té voluntat pròpia.] Encara no sé si l'ajudant del Pontífex definia al monarca encantat o al nostre director esportiu durant aquesta finestra d'incorporacions. Des de la distància, Ortells ha tingut un criteri voluble i indecís com si no tingués confiança amb el seu parer ni amb la pressa de decisions. La pressió del càrrec i la seva nul·la capacitat de resolució han determinat la valoració d'un mercat d'hivern que ha estat estrambòtic, decepcionant i calamitós.

No entrarem a valorar la qualitat dels 3 reforços arribats. Només el temps els hi farà justícia malgrat que els indicis no siguin alentidors. Però el gran problema és el flaire d'improvisació en l'àrea dirigida per Ortells que sembla que no ha tingut cap pla establert ni gens clar el camí a seguir. A la mà dels representants i els seus oferiments i aferrat al big data de la seva oficina, el plenipotenciari director esportiu es juga el crèdit que li queda després de punxar amb totes i cadascuna de les inversions fetes, en forma de traspàs, que ha realitzat d'ençà que es va instal·lar a les oficines del camí dels Reis.

Ara bé, per no caure amb la crítica fàcil i ser objectius amb la tasca feta, s'ha de reconèixer a Pablo Ortells la seva capacitat d'escolta activa. L'entorn mallorquinista demanava de forma insistent reforçar la porteria i la davantera. Doncs bé, per complaure a la sofrida afició, el director esportiu ha confeccionat un equip amb 4 porters i 5 davanters centre per alegria i joia de tots els barralets que podran presumir de ser dels pocs equips del món, gairebé els únics, que poden gaudir d'aquesta efemèride històrica.

Un altre fet sorprenent de la incomprensible planificació esportiva de l'entitat vermella són les profundes incoherències observades. El Mallorca haurà d'afrontar la segona volta de la competició sense cap extrem a l'ús, però ha fitxat un davanter de 2 metres que destaca pel seu joc aeri. Creure que només per plantar un arbre dins de l'àrea rival s'arreglarà el problema de relació amb el gol de l'equip és de visionari quixotesc. Tampoc s'ha reforçat altres posicions essencials com la de defensa central o el migcamp deixant una plantilla desequilibrada, descompensada i sense alternatives amb una multitud de jugadors que són còpies uns dels altres.

El mercat d'hivern arribava en un moment de tenebres esportives: 2 victòries en 18 jornades, 17 escarransits gols en 22 partits, 13 punts dels darrers 54, que demostraven la necessitat i obligatorietat de reforçar totes les línies de l'equip per dotar-lo dels recursos que està mancat. Una oportunitat única desaprofitada i malbaratada per una direcció esportiva, que com els Àustries menors, no destaca pel seu esperit feiner. Mentre la immensa totalitat de clubs necessitats apuraven les darreres hores de mercat a les oficines de Son Moix ja no hi quedava ningú. És pertorbador veure com el Director Esportiu d'una entitat que es juga la categoria renúncia a estar pendent d'oportunitats de darrera hora. Fent un símil futbolístic, el màxim responsable executiu de l'equip no va considerar oportú suar la camiseta fins al darrer minut de partit. Desolador. Esperem que els jugadors no prenguin nota de la seva actitud.

Sens dubte, aquesta temporada marcarà un punt d'inflexió dins l'era Sarver i la valoració del mallorquinisme sobre la seva gestió. Quan arribem al final de la competició, si les apostes de darrera hora de la direcció esportiva i la propietat funcionen, tots riurem. Del contrari, totes les mirades es centraran en la direcció esportiva però també en la propietat. Després de la mort de Carles II, sense descendència, va esdevenir a la Guerra de Successió i amb ella els Àustries varen perdre la monarquia en favor dels Borbons. Esperem, que després d'aquest mercat d'hivern i l'arribada del final de la competició, el Mallorca no perdi la categoria ni els mallorquinistes la il·lusió.

Mentrestant, com a bons validos, els aficionats ens toca animar en nom del rei.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.