La derrota davant el Linares Deportivo va ser una bufetada de realitat per a tots els aficionats de l’Atlètic Balears. Després d’un mes de somni a la Copa del Rei, l’equip va tornar a denotar moments de fragilitat i falta d'idees davant un equip teòricament inferior.

Quan més empalmada es veia l’afició, quan més creia en l’equip, la derrota és un atac directe a la il·lusió per l’ascens. L’equip va caure derrotat novament i va perdre l’oportunitat de retallar punts al Vila-real B.

Sabeu que aquest focus es va iniciar amb l’objectiu d’intentar, des d’aquest petit racó, canviar l’opinió negativa del #somATB. Per començar a apreciar les coses bones que ha canviat i continua canviat aquest club envers la professionalitat i aconseguir l’ascens a la Segona Divisió del futbol espanyol.

Però també per donar la meva opinió i visió des de la realitat que jo veig sense pretendre enganar a ningú. I també intentar fer una reflexió des de la derrota per trobar motius pels quals els resultats no són els desitjats. No per pretendre canviar res, des de la meva posició dubt tenir aquest poder perquè els que poden prendre decisions m’escoltin, això no obstant, escriure els meus pensaments m’ajuda a donar sentit a la meva creença en l’ascens, i d’això n’estic segur.

Dimecres vespre després del partit me'n vaig anar a dormir encès i fotut per parts iguals. Encès perquè sempre he estat partidari de no canviar allò que funciona, i no vaig entendre el canvi de sistema. Fotut perquè era una derrota inesperada i que ben segur sumaria adeptes als balearicos negatius que aprofiten qualsevol ensopegada per malparlar de tot i tots, i a mi aquest extrem és el que menys m’agrada.

I perquè me'n vaig anar a dormir així? A psicologia social el terme rep el nom de dissonància cognitiva, un estat de conflicte mental entre la creença i les emocions. És una percepció contraposada de dues cognicions simultànies. Jo crec que l’Atlètic Balears pujarà, això és una percepció real que tinc a partir de multitud de proves i canvis que ha dut a terme el club. Encara així això és futbol no matemàtiques, per tant, hi ha factors incontrolables que no depenen del bo que és el teu equip o club. Dins aquests factors incontrolables està l’entorn, està la sort, estan les lesions, està l’arbitratge o les decisions puntuals que es prenen.

El problema de creure és veure un partit de l’equip com el de dimecres. On ja es comença amb la decisió de canviar de sistema quan per primera vegada s’havia trobat la solució a la baixa d’Iñaki, on els errors de concentració et costen gols i on el rival va posar molta més intensitat. Et genera un sentiment de 'ja hi tornem a ser' que suposa una falta de coherència entre el que creus, el que veus i el que desitges. I afecta dràsticament al teu estat d’ànim.

Però anem per parts, tàcticament amb un 1-3-5-2 l’equip defensava millor i atacava amb més afectius. Tenia joc entre línies i generava més superioritats al mig del camp. Tornar a l'1-4-4-2 va significar perdre el mig del camp, una pressió amb l’equip romput i molts d’espais i una defensa amb cul cap enrera constantment. Ningú a roda de premsa ha demanat a Xavi Calm el motiu del canvi, i a bon segur que hi ha un.

Aquest canvi de sistema va assenyalar Pedro Orfila que no estava prou protegit i es varen veure les seves carències tàctiques, tècniques i físiques d’un jugador que suma amb molts d’aspectes, però que no pot ser titular a un equip que vol campionar a Primera RFEF, almanco no en defensa de quatre. I aquesta inseguretat tirava cap enrere una defensa que no anava en consonància amb la resta de l’equip que intentava pressionar. I el resultat d’això, una derrota dura per dos motius per l'inesperat i per al moment.

Dit això la millor notícia no és una altra que demà tornam a competir i tornam a tenir l’oportunitat ràpidament de llevar aquest mal regust de la derrota a casa contra un rival bastant perillós que s’ha reforçat molt bé.

I xerrant de reforços, una demostració més que enguany les coses han canviat és el gran nivell que mostra la direcció esportiva del club, amb les cinc incorporacions del mercat d’hivern:

– Carlos Abad, un porter de futur que tal vegada no era necessari però que sens dubte que sumarà.

- Pastrana que ja va mostrar un nivell molt alt tant tècnic com a físic, i els tres darrers en arribar que encara no han debutat.

- Gorka Zabarte, canterà del Real Madrid i internacional espanyol en les categories inferiors, arriba de l’Algeciras i les darreres temporades ha tingut problemes físics varis. Defensa polivalent fort i contundent.

- Tòfol Montiel, mitja punta amb exquisita qualitat, esquerrà amb colpeig de pilota molt bo i una conducció d’alt nivell. Un gran aliat d’Armando. Arriba cedit fins final de temporada de la Fiorentina i era una de les grans perles de futur del nostre futbol balear.

- Luis Cassio, mig centre tot terreny. Amb molta arribada a l’àrea i amb molta potència. Un perfil de jugador que ara mateix no existeix al mig del camp de l’Atlètic Balears i que amb el nou sistema de pressió pot aportar moltes coses noves.

En el que tothom està d’acord és en l’arribada d’un central per cobrir la baixa d’Iñaki Olaortua, però sembla que el club ha decidit apostar pels jugadors que hi ha a l’espera de la recuperació del defensa central. El temps dirà si la decisió és adequada però amb els reforços d’aquest mercat d’hivern ha augmentat i nivell de la plantilla, ara només falta que els resultats siguin els esperats per allunyar-nos d’aquest estat de dissonància cognitiva.

Demà tornam a l’Estadi Balear en aquesta droga que es diu Atlètic Balears.