Diumenge que ve, denou de desembre, es compliran tretze anys de la dimissió de Vicenç Grande com a president del Reial Mallorca. El temps ajuda a tenir una perspectiva diferent dels fets, allunyada de vegades de la valoració inicial. Joaquín García, executiu del Grup Drac, fou escollit pel consell d'administració com a president de la Societat Anònima Esportiva, després que Grande, màxim accionista, presentàs la seva dimissió mitjançant una carta. García, que fou anys després conseller d'Economia del Govern de José Ramón Bauzá, tenia l'encàrrec de trobar un comprador pel Mallorca o, com a mínim, un nou president abans del trenta de gener quan s'havia de celebrar la junta general d'accionistes.
Aquells temps foren especialment complicats i difícils. Ja sabem com va acabar la història, però amb el pas del temps i vist el que va ocórrer després, aquells moments no foren els pitjors. Vendrien anys molt més complicats i difícils per una entitat que va arribar al pou de la Segona Divisió B.
Grande, que protagonitzà el concurs de creditors (Grup Drac) més gros de la història de Mallorca, fou obligat a vendre pels administradors concursals i sempre assegurà que les circumstàncies l'obligaren a acceptar una operació que deixà l'entitat esportiva en mans de Mateu Alemany.
Per cert, de tots els propietaris que ha tingut el Reial Mallorca, Grande és un dels pocs que hi va perdre molts doblers. Altres, en canvi, n'hi guanyaren molts.
