Estimat Xavi Ginard,

Aquest fragment de text pretenia ser una oda, una composició poètica del gènere líric, però era massa pretensiós per a la meva formació intentar fer un text d'aquestes característiques. Així i tot, l'objectiu és el mateix un reconeixement públic per la teva figura.

Avui vespre he descansat poc, els nirvis, la tensió i l'eufòria al final del partit em van desvetllar, crec que a mi i tots els balearicos. I avui em permetré la llicència de xerrar en veu de tots, dels antis i els palmeros, per donar-te les gràcies.

I crec que serà la primera vegada en què tots estem d'acord, tant de bo sigui la primera de moltes i acabem amb aquests dos bans enfrontats que aprofiten qualsevol ben entesa per llançar missatges d'uns contra els altres.

Et vull donar les gràcies per representar tan bé els valors del nostre club. En la teva primera etapa vares mantenir l'equip a l'eliminatòria en el partit d'Anduva i vares veure un Estadi Balear ple com mai s'havia vist davant el Mirandés a la tornada de l'eliminatòria d'ascens, on ens vàrem quedar a les portes. En la teva darrera temporada, de les tres que vares defensar el nostre escut, et vares endur el trofeu Zamora al porter menys golejat de la categoria a l'exili de Magaluf.

Marxares cap a Grècia per acabar desembarcant novament al futbol espanyol per defensar la porteria de l'Olot. Sempre vares estar a totes les quinieles, sobretot de l'afició, per tornar a casa i la temporada 2019-2020 vares tancar el teu retorn. Desconec les condicions, però imagín que no eren venir a ser el segon.

No vares gaudir de la confiança de Manix el primer any, però et va donar l'oportunitat als penals de la pròrroga de la final de l'ascens davant el Cartagena de ser l'heroi. Aquella nit es va convertir en un dels capítols més negres de la història recent del club, no pel que va succeir sobre el camp que ja prou trist va ser sinó pel que no s'ha contat entre vestidors... Que esper que qualque dia surti a la llum.

Amb Jordi Roger tampoc vares comptar amb massa confiança, amb un equip tensat i amb un Juan Carlos que no estava a l'altura de les expectatives, quasi no vares sumar minuts, i amb l'arribada de René Román es va tancar el debat de la porteria.

I amb aquest paper secundari, d'un porter que sempre havia estat considerat com un dels grans porters de la Segona B, mai has posat una mala cara, has fet d'altaveu del club i el vestuari en els moments crítics. I has fet una pinya en el vestidor com el que més.

Però, estimat Xavi, tu també ets futbolista. I als futbolistes els que els hi agrada és aportar dins el terreny de joc. No estàs en una situació fàcil, has hagut d'aguantar sempre estar al punt de mira, com a porter que no compta i que ocupa una plaça de major de sub23. Ben segur que més d'un pic t'has sentit com la mascota del club, com si la teva funció únicament fos calmar els ànims de l'afició quan venien mal dades.

I les darreres setmanes segurament no han estat gens fàcils. Amb el fixatge d'un tercer porter de nivell i amb vista al futur, encara que no ho has fet públic i encara que ho puguis entendre, al teu ego personal que tots tenim no li ha caigut gens bé. I encara en aquests moments, han mantingut la compostura i has hagut de sortir en la teva pròpia defensa després que certs periolistos sortissin a dir que estaves fora del club.

Però tota bona acció sempre té una recompensa i tu ja en duies un sac, havia d'arribar. I el partit de Copa del Rei era la teva oportunitat, i així ho vaig comentar en el focus del Diari Balears, amb una elecció d'imatge que mai hagués pensat que fos tan encertada. I a la fi en el minut 94 de partit vares tenir la recompensa de reconeixement personal dintre el terreny de joc que tant mereixies. Un remat teu de cap en el darrer instant de partit, amb el cor de tota l'afició de l'Atlètic Balears, va significar l'empat del partit que ens duia a la pròrroga per acabar a la tenda de penals. Sorgiren de bell nou els fantasmes de Cartagena al cap, per tornar a ser protagonista amb l'aturada d'un penal decisiu. El final d'un conta desitjat per tota l'afició blanc-i-blava després de trenta anys sense passar de ronda a la Copa del Rei.

Fa temps que tinc el presagi de qualque cosa està canviant a l'ambient de l'Atlètic Balears, tinc la sensació que deixarem de ser aquell equip secundari amb sentiment d'inferioritat per aconseguir l'ascens al futbol professional... I des d'aquest petit espai que m'ofereix el Diari Balears intent fer-ho veure a la resta d'aficionats. Crec que ahir, vares posar la primera pedra pel canvi real de mentalitat.

Encara així el futbol no té memòria. Divendres ens espera un rival professional en el sorteig de Copa, jo vull el Mallorca, i des d'avui ja toca pensar amb el rival de lliga un Sevilla Atlètic. Un rival que a pesar d'estar en les darreres posicions de la taula classificatòria dur una dinàmica positiva i ha canviat la imatge d'equip feble de principi de temporada. No ens hem de descentrar i mantenir el focus en seguir sumant de tres en tres per quedar campions i aconseguir l'ascens aquesta temporada.

Però no podia perdre aquesta oportunitat per donar-te les gràcies, en veu de tota l'afició, Senyor Xavier Ginard Torres, per tot el que fas pel club i perquè sense saber-ho has sumat un parell de mil·lilitres més en el tassó mig ple de l'afició blanc-i-blava. Gràcies infinites per omplir-mos d'il·lusió i ben merescut reconeixement públic i nacional.