Passades ja més de 48 hores de l'actuació del Mallorca a Vallecas, en clar homenatge al Payaso Fofó, toca passar pàgina. Quin remei! Esperem que LGP i els seus siguin capaços de fer les reflexions adequades i evitar repetir genuflexions no desitjades.

Res és permanent, a excepció del canvi, com ens deia el nostre estimat Heràclit. Per tant, toca aferrar-se a la sapiència de l'efesi gairebé com a únic argument i confiar que aquesta dinàmica, aquest fluir del Mallorca per les darreres jornades canvii i comencin a arribar estímuls positius en forma de punts. D'altra manera, l'aigua del riu, encara que mai sigui la mateixa, ens acabarà per deixar-nos sense aire.

Arguments basats en la fe. Tinc la mateixa fe que tenien Legolas, Gimli, Aragorn i companyia quan les ordes d'en Saruman els estrangulaven a l'abisme de Helm, però resistien a l'espera de l'arribada de reforços de la mà del mag Gàndalf. El primer reforç en forma de mag que tots esperam té nom propi Take, el blanc. La seva participació contra el Getafe, encara que sigui testimonial i a darrera hora, pot donar una dosi de vitalitat extra a un equip que comença a mostrar signes de tremolor, nirvis i, precisament, pèrdua de fe.

Malgrat que sigui la jornada 15, el pròxim partit és una FINAL. El Getafe per demèrits seus s'ha convertit en un rival directe. La diferència entre guanyar i perdre és enorme. Blanc o negre. Tranquil·litat o histèria. Torrons o 'finiquito'. Som tots els que dissabte hem d'animar, recolzar i empènyer a un equip que pot acusar la pressió. L'afició té un paper fonamental per sustentar l'equip i ajudar a dissimular mancances futbolístiques estructurals. Però d'això ja en parlarem un altre dia. Quan ens tornem a llegir ja hauríem de tenir 3 puntets més.

Endavant mallorquinistes.