Aviat farà 30 anys quan, després de caure derrotat a Praga, Johan Cruyff va defensar els seus jugadors batejant l'opinió pública com l'entorn. Aquest entorn que després de cada derrota posava en dubte la qualitat de la plantilla, el treball del cos tècnic o de la direcció esportiva. L'encara tècnic anava més enllà, aquest aire de negativitat i derrotisme al qual se sumia el Barcelona influïa directament en els seus jugadors i declarava que el Barcelona sense el seu entorn guanyaria molts més títols. Però a què feia referència Johan Cruyff? El dard era clar i directe: la premsa. Una premsa que movia a partir dels seus comentaris l'opinió del barcelonisme, ancorat dins un pesar constant de derrotisme i inferioritat. Aquest mateix any, l'FC Barcelona va guanyar la seva primera Copa d'Europa, i Johan Cruyff va posar la primera pedra per canviar l'entorn del club.

Ara el món i la societat han evolucionat, i el poder de moviment de masses s'ha estès a les xarxes socials, de tal manera que aquestes s’han convertit en part d’aquest entorn.

Si ho extrapolam al nostre club, l’Atlètic Balears, comprovam que aquest entorn crític, contaminant i negatiu aprofita qualsevol ensopec del primer equip per alçar la veu contra tots i tothom. Tots opinam amb llicència d'experts des de la graderia sense més arguments que el que creiem o ens conten altres involucrats al mateix entorn. L'aficionat comú de l’Atlètic Balears és, per naturalesa, derrotista. Sota el lema #SOMATB es dóna per assumit que no aconseguirem ascendir, que tot el que no sigui quedar campions és un fracàs i tot el que no sigui guanyar també ho és. És igual el rival, és igual el context, sembla que per la inversió que ha realitzat el propietari tot el que sigui golejar està sobrevalorat. I crec fermament, com al seu moment va comentar Johan Cruyff, que aquest entorn no ajuda al fet que el club pugui aconseguir l'objectiu que porta anys perseguint i fregant amb els dits, l'anhelat ascens a Segona Divisió. Perquè el club, gràcies a la propietat, continua creixent pràcticament de manera exponencial.

Si ens fixam en les dades i els fets, més enllà de les sensacions, tenim un equip femení que lluita per l'ascens a la Lliga Repte Iberdrola, que seria la Segona Divisió del futbol femení, un equip juvenil que va aconseguir l'ascens a la Divisió d'Honor, la màxima categoria del futbol juvenil. La propietat ens ha retornat un Estadi Balear reformat i que acabarà sent totalment reconstruït, amb capacitat per a 6.000 aficionats.

Si ens fixam en el primer equip, no sols ha aconseguit assentar-se al graó més alt del futbol no professional, sinó que a més és un dels equips que sol estar sempre a les travesses per lluitar per l'ascens en les últimes temporades. Enguany, tant Patrick Messow com Jordi Roger han confeccionat una plantilla amb grans jugadors contrastats a la categoria i després de cada entrevista s'extreu que continuaran treballant per millorar el que hi ha.

Som dels que pensen que cal ser crítics perquè és l'única manera de créixer. El conformisme et porta a un estat d'indolència que duu amb l'equip novament pels camins dels fangars. Però han de ser crítics els que tenen tota la informació i el poder de prendre decisions. Nosaltres els aficionats hem de secundar i confiar en l'equip, el cos tècnic i la propietat, perquè com bé he dit abans, consider que s'ha treballat molt bé els últims anys, prou com per a atorgar-los la confiança que es mereixen. I bé es pot opinar, clar que sí, però des del respecte i la calma, cosa que en segons quins fòrums rellueix per la seva absència al més mínim ensopec.

Només des de la unitat s'aconseguirà l'anhelat ascens. La propietat ha canviat el xip i treballa a la recerca de la professionalització del club en tots els aspectes, ara falta que un gran sector de l'afició faci el mateix i aconseguim un canvi a l'entorn, per una afició menys derrotista i més animada i positiva.

L'equip va segon a dos punts del líder. Només ha perdut un partit, continua creixent i recuperant efectius. Cada vegada es veu un equip més compacte i amb una idea més clara de joc, a mesura que vagin passant les jornades anirà a més. És obvi, hi ha moltes coses a millorar però jo sempre seré partidari de veure el tassó mig ple en lloc de mig buit.