El Reial Mallorca viu instal·lat dins la inestabilitat. La Societat Anònima Esportiva mai no havia patit una crisi institucional tan important com l'actual.
El Reial Mallorca, des de que es transformà en Societat Anònima Esportiva l'any 1992, ha viscut quasi sempre en permanent crisi. Enguany, en tot cas, s'ha complert la dita que assegura que la crisi als despatxos s'acaba notant en el terreny de joc. Llorenç Serra Ferrer, que va adquirir la pràctica totalitat de les accions del Reial Mallorca a Mateu Alemany, no disposa ja de la majoria accionarial. L'entrada, sempre amb el seu consentiment de diferents socis, ha provocat que ara necessiti a Biel Cerdà per mantenir el control de l'entitat.
Bartomeu Beltran, amb el suport del Grupo Zeta, propietat d'Antonio Asensio, era el màxim accionista i el president quan el Reial Mallorca aconseguí l'ascens a Primera Divisió a la temporada 1996/97. Metge i comunicador, Beltrán aconseguí retornar la il·lusió a l'afició. El Mallorca va créixer, i de forma important, socialment amb la inauguració dels anomenats punts vermells a la part forana de Mallorca. Beltrán va estar al capdavant de l'entitat tres temporades, la primera a Segona Divisió.
Va ser després de la històrica final de Copa contra el Barça -temporada 1997/98-, a la que els blaugranes aconseguiren la victòria en els penals, quan Beltrán abandonà l'entitat.
Aleshores, el Grupo Zeta es destapà com a màxim accionista del Reial Mallorca en una històrica roda de premsa a l'Hotel Melià de Mar. Antonio Asensio desvetllà aleshores que l'arquitecte Guillem Reynés seria el president. La singladura de Reynés, des del punt de vista esportiu, començà de la millor manera, ja que l'equip conquerí la Supercopa d'Espanya davant el FC Barcelona. El Mallorca disputà el seu darrer partit al Lluís Sitjar el juny de 1999 i es traslladà a Son Moix, on debutà a la prèvia de la Lliga de Campions.
L'arquitecte, des del primer dia, deixà clar que seria un president institucional, representatiu. Acabà fent un paper trist com a màxim representant del Mallorca, ja que les decisions importants ni tan sols li eren comunicades i en un alguna oportunitat s'assebentà dels fitxatges de l'entitat que presidia per la premsa. Després de dues temporades al capdavant de la Societat Anònima Esportiva, Reynés optà per abandonar. La lògica es va complir i Mateu Alemany, primer executiu de l'entitat, es convertí en president.
L'andritxol s'estrenà així a la presidència a la temporada 2000/2001 amb Luis Aragonés com a entrenador. Dissortadament, el 20 d'abril del 2001 finava Antonio Asensio. El Grupo Zeta, aleshores, deixà clar que no pensava invertir ni un euro més en el Reial Mallorca, que l'entitat s'havia d'autofinançar. La segona temporada d'Alemany (2001/2002) va estar marcada per la disputa de la Lliga de Campions. Curiosament, el debut a la màxima competició continental va tenir lloc l'11 de setembre, el mateix dia dels atemptats contra les torres bessones de Nova York.
La temporada 2002/2003 va estar marcada pel títol aconseguit pel Reial Mallorca, que guanyà la Copa del Rei a Elx al derrotar el Recreativo de Huelva (3-0). Cursach hagué de fer un préstec a la Societat Anònima esportiva abans que el Grupo Zeta decidís donar entrada a capital mallorquí. L'empresari Bartomeu Cursach es convertí així en el màxim accionista l'agost, just abans de l'inici de la campanya 2003/2004.
Eren també temps d'incerteses. L'eufòria inicial de comprovar que el Mallorca retornava a mans d'empresaris d'aquesta terra deixà pas al desencís de veure que la relació entre Alemany i Cursach s'anava deteriorant. En acabar la temporada 2004/2005, Vicenç Grande facilita la sortida de Cursach i es converteix en el màxim accionista. La presidència del promotor inmobiliari va estar marcada, des del punt de vista institucional per una relativa tranquil·litat. Va anar adquirint les accions de tots quants companys de consell d'administració li demanaven. Cobrí diferents ampliacions de capital amb aportacions pecuniàries quantioses i mantingué l'equip a Primera amb algunes dificultats.
La temporada 2007/2008 va ser ben convulsa des del punt de vista institucional. El Grup Drac, propietat de Vicenç Grande, presentà concurs de creditors. El president del Reial Mallorca en negocià la venda amb el llentarner Paul Davidson, que finalment s'avortà.
Vicenç Grande inicià la campanya 2008/2009 com a president, però la crisi ja era insostenible. Els mals resultats esportius són una constant i fan possible que en plena crisi Grande dimiteixi de les seves funcions el desembre del 2008. És substituït com a president per Joaquín García, la seva mà dreta en el Grup Drac, i ara conseller del Govern de José Ramón Bauzá. García aconseguí que Alemany retornàs al Mallorca i n'assumís la presidència. En acabar la temporada, Grande ven la Societat Anònima Esportiva a Alemany per 1,5 milions d'euros. L'andritxol deixà ben clar des del primer moment que no té poder econòmic per continuar en el Mallorca. Així la temporada 2009/2010 s'inicià amb la família Martí Mingarro com a màxims accionistes. Alemany els hi ven la seva participació i Javier Martí Mingarro situa l'advocat Tomeu Vidal com a president. El Mallorca viu setmanes de gran convulsió i Alemany recupera el control de la societat el novembre. Vidal continua com a màxim responsable amb el vist-i-plau d'Alemany i quan decideix abandonar és substituït de forma interina per Miquel Vaquer.
El juny del 2010, Llorenç Serra Ferrer oficialitza la compra del Reial Mallorca. Així, la campanya 2010/2012 s'inicià amb Serra Ferrer com a màxim accionista i amb la presència de la família Nadal al consell d'administració. Pons abandonà l'entitat per un problema personal i Jaume Cladera el va substituir.
Els problemes interns han estat habituals i les discrepàncies sorgiren des del primer moment. La segona temporada amb Serra Ferrer com a propietari (2011/2012) fou la del retorn de Pere Terrasa. L'amistat entre el màxim accionista i el primer executiu es produiren ben aviat, ja que Terrasa es negà a firmar el contracte d'Alfaro, ja que no va veure clara l'operació. La família Nadal abandonà l'accionariat, Utz Claassen els hi comprà la seva participació i no tardà en enfrontar-se a Serra. La situació és ja insostenible.
En aquesta campanya, com saben, les dificultats esportives han vingut acompanyades per les bregues institucionals. Biel Cerdà força la dimissió de Cladera com a president i Serra Ferrer n'assumí el càrrec de forma interina. Així mateix, Cerdà i Serra es convertiren amb els apoderats de l'entitat. I ja saben vostès que tot plegat ha conduït el Mallorca a Segona Divisió.