El somni europeu s'ha esvaït. Ja no en queda res. El Mallorca fou derrotat (4-1) pel Reial Madrid i no jugarà a Europa la temporada pròxima. Alegrar-se de la desgràcia d'un altre mai no és bo, però ahir foren molts els incondicionals del Reial Mallorca que celebraren el descens del Vila-real. El final de la Lliga fou d'infart. Falcao, de l'Atlètic de Madrid, avançà el conjunt de Simeone a El Madrigal. Aleshores, el conjunt de Miguel Ángel Lotina, tot i la derrota, continuava encara a Primera i era el Rayo el que descendia, perquè només empatava amb el Granada (0-0).

Un gol de Tamudo per al conjunt de Vallecas, ja en temps de perllongació, salvà els madrilenys i envià el Vila-real a Segona. El Santiago Bernabéu estava de festa amb l'afició blanca celebrant el triomf davant el Mallorca i la Lliga, però eren molts els aficionats vermells que transpiraven felicitat pel descens del Vila-Real. Una denúncia dels castellonencs va fer possible fa dues temporades que el Mallorca quedàs exclòs de la Copa de la UEFA. L'afició mai no ho ha oblidat. Finalment, foren Atlètic de Madrid i Llevant els equips que aconseguiren classificar-se per a Europa.

Ahir, el Mallorca tenia el futur a les seves mans, però guanyar era una feina ben complicada. De fet, quan juguen Reial Madrid i Mallorca el més normal sempre és perdre, però els partits s'han de jugar i el conjunt illenc ja ha vençut en altres ocasions en el feu merenga.
Eren molts els condicionants que jugaven contra l'equip de Joaquín Caparrós ja que, a més de la qualitat del conjunt blanc, tot estava preparat perquè el Reial Madrid celebràs el títol amb la seva afició.

De sortida, el tècnic andalús va plantejar el duel amb precaucions especials. La gran novetat tàctica va ser la inclusió de Pedro Bigas per acompanyar Pep Lluís Martí i Pina en el centre del camp. El Madrid va agafar el control ben aviat. De fet, l'àrbitre González González anul·là un gol a Higuaín per fora de joc -no ho era- quan només s'havien disputat sis minuts de joc. El conjunt vermell, per moments, mostrava alguns dels símptomes que han fet possible que el Mallorca arribàs a la darrera jornada amb opcions de jugar a Europa.

Però el conjunt de Mourinho atresora qualitat i té una capacitat golejadora fora mida. Poc després que es complís el primer quart d'hora, Cristiano Ronaldo s'alçà entre Cáceres i Ivan Ramis i superà Aouate amb un encertat cop de cap. El Mallorca, així les coses, perdia el partit i sortia de les posicions de UEFA, tot i que aleshores el Racing guanyava l'Osasuna. El Llevant, emperò, empatava amb l'Athletic i sumava un puntet que li permetia avançar els illencs.

El Reial Madrid continuà dominant el Mallorca, que completava un mal partit, sense la necessària intensitat. Benzema aprofità un desajustament de la defensa vermella per marcar (2-0) i deixar el matx quasi sentenciat.

L'enfrontament, camí de la mitja part, quedà sense història. Els illencs no jugaven amb la concentració necessària, el Madrid acaparava la pilota i el Mallorca, quan aconseguia recuperar-la, la perdia amb molta facilitat.

La segona part no va tenir història. El Madrid fou superior, aconseguí dos gols més (Özil), el Mallorca en va fer un (Castro) i el partit acabà amb el drama pel descens que deixà el Rayo a Primera i el Vila-real a Segona.