El FC Barcelona es va classificar anit per cinquena vegada consecutiva per a les semifinals de la 'Champions League' després d'imposar-se (3-1) a l'AC Milan en el partit de tornada dels quarts de final de la màxima competició continental.

D'aquesta manera, els de Pep Guardiola es jugaran l'avantsala de la final de Munic amb el vencedor de l'eliminatòria entre Chelsea i Benfica, amb la renda d'un gol que els britànics van recollir a l'estadi Da Luz a l'encontre d'anada.

Passar per davant els 'rossoneri' concedeix l'oportunitat als culers de disputar la seva cinquena semifinal consecutiva, la quarta sota la directriu de Pep Guardiola, que sempre ha assolit aquesta ronda. De les quatre ocasions en les quals els blaugranes van tenir l'oportunitat de disputar la final esperada, només en dues ocasions no van aconseguir l'objectiu.

Messi acosta la fita

Leo Messi, amb dos gols de penal, i un gran Andrés Iniesta en estat de gràcia van certificar el passi a la següent ronda, tot un assoliment que aquesta temporada els de Pep Guardiola s'han guanyat a pols.

El 0-0 del partit d'anada ho va deixar tot obert, i el Camp Nou va dictar sentència a favor dels seus, que van lluitar quan va fer falta i van crear per assestar el cop definitiu al Milan d'Ibrahimovic, que va ser discret i encara així va ser dels millors en la seva tornada al feu blaugrana.

El Barça sabia el que es jugava i va sortir ràpid en transacció ofensiva per intentar agafar fora de lloc la saga italiana. Les ocasions no van tardar a arribar i als onze minuts Messi va obrir la llauna des del punt de penal després de ser ell mateix objecte de la pena màxima, però després del gol el Milan no es va descompondre, es va mantenir ferm i poc a poc va començar a anar cap a dalt.

Els blaugranes tenien el control de la pilota però es van relaxar una mica, i es va repetir la tònica de l'empat (2-2) en la fase de grups. L'AC Milan, en la seva primera ocasió clara de gol, va posar l'empat al marcador i va posar en dificultats per minuts els blaugranes. 'Ibra' va controlar en la frontal de l'àrea i va assistir molt bé a la dreta per a l'entrada tot sol de Nocerino, amb Puyol desplaçat per fer la cobertura, i l'italià va creuar la pilota davant la impotència de Valdés.

De nou, va ser des del punt de penal -aquesta vegada per agafada, molt discutida pels 'rossoneri'- on el Barça va trobar el camí del gol. Com a San Siro, i en els tres partits previs entre ambdós aquesta temporada, el Barça va tenir la pilota, la va moure al seu gust i va tenir moments de lucidesa per marcar, però la primera part va acabar amb un Milan molt viu ja que el 0-0 de l'anada feia nul qualsevol empat per als blaugranes.

Valentia i qualitat

Per això, després del descans, el Barça va avançar línies, va posar èmfasi en un sistema de tres defenses enrere per poblar el centre del camp i les bandes, amb l'explosivitat d'Alves, i fer-se així amb una diferència de dos gols que donàs tranquil·litat. I és que, sense estar nerviosos, sí que van semblar una mica intranquils aquesta nit els pupils de Guardiola.

Amb l'entrada d'Aquilani i Pato, el Milan va buscar carregar l'atac i llavors, quan va encaixar el 3-1, sí va intentar posar a prova un Valdés que va ser providencial en una jugada ja anul·lada en la que va treure un mà a mà a Robinho. No hi va haver ocasions clares per als milanistes, i és que els blaugranes van jugar millor en posar-se'n dos per dalt.

El tercer gol, obra d'Iniesta, va arribar després d'un seriós avís de falta directa de Xavi que va certificar que els culers no es conformarien amb el resultat. Així, en una jugada individual de Messi, un rebuig de la saga milanista va caure als peus del manxec, que va fingir amb el chut de primeres per controlar, encarar Abbiati i superar-lo subtilment per dalt.

No hi va haver en els catalans la verticalitat d'altres ocasions, ja que van entendre que l'important era no perdre pilotes que facilitassin les contres del Milan. Sense Xavi ni Cesc, que varen jugar just de forces després de recuperar-se de les seves respectives molèsties, el 'tempo' blaugrana va variar, ja que Thiago és tan elèctric que a vegades fins i tot s'anticipa als seus companys.

Es va lesionar Piqué en el Barça i Pato, que havia tornat als terrenys de joc després d'un mes lesionat, va tornar a caure. I és que el ritme va ser alt, i cap rival no es va deixar res per donar en defensa ni en atac.