El Mallorca va sumar un punt d'or, que és una assegurança de vida, dins l'estadi Rico Pérez d'Alacant.

La veritat és que els homes de Michael Laudrup aplicaren ahir, davant un agònic Hèrcules, la llei del mínim esforç i, amb un quart d'hora (el darrer) de feina, empataren a dos gols amb el conjunt alacantí, que ja és carn de Segona Divisió. Els mallorquinistes remuntaren el 2-0 amb què havia acabat la primera part traient petroli de les dues úniques ocasions de gol que foren capaços de crear. Hèrcules i Mallorca oferiren un trist espectacle futbolístic i desplegaren damunt la gespa del Rico Pérez un joc magre, pobre i trist, més digne de la categoria en què militarà l'Hèrcules la temporada que ve que no de la que acollirà un any més el club mallorquí. La primera meitat va ser de domini absolut del conjunt alacantí, que esborrà del mapa un Mallorca apàtic, desmotivat, desconcentrat i desconcertant.

Tampoc és que l'Hèrcules fes el partit de la seva vida, però com a mínim ho intentava, trenava qualque jugada de tant en tant i s'acostava, amb més coratge que habilitat, a la porteria suposadament defensada per Germán Lux.
El domini local es va traduir en una sèrie d'arribades tímides en els minuts 3 i 4 i amb la primera jugada de perill, que va acabar en el primer gol dels de Djukic. Era el minut 12 quan Sendoa va fer un control esplèndid dins l'àrea mallorquinista i, amb una forta rematada, va afusellar Lux, davant la passivitat de la defensa mallorquinista.
La tònica amb què havia començat el matx es mantindria durant tota la primera meitat. De fet, el primer xut del Mallorca cap a la porteria contrària arribà al minut 22, però els vermells no gaudiren ni d'una sola ocasió de gol en tot el primer temps. En el minut 42 es materialitzà la segona diana alacantina. De nou marcà Sendoa i de nou fou amb una bona rematada amb la cama esquerra, després d'una jugada espectacular i una magnífica passada de Kiko des de la banda dreta.

Reacció mallorquinista

La segona meitat s'encetà amb el mateix panorama, per bé que el Mallorca es deixondí progressivament i començà a bastir qualque jugada amb una mica no de perill, però sí d'intenció. Així, al minut 52 arribà el primer llançament entre els tres pals: va ser un xut ras de Pereira que morí a les mans del porter local. En el minut 67, una rematada de Trezeguet hauria pogut sentenciar definitivament el matx, però la pilota s'estavellà al pal dret de la porteria de Lux i sortí fora. A poc a poc es teixí la remuntada mallorquinista, i ben segur que els canvis fets per ambdós entrenadors varen ser clau. Laudrup encertà plenament. Djukic s'equivocà, especialment amb la incomprensible substitució de Sendoa pel jove debutant Luis Carlos.

En el darrer quart d'hora, els mallorquinistes es posaren la granota de feina. L'entrada al terreny de joc de Víctor Casadesús i d'Aki contribuïren a apujar el ritme dels vermells. I va ser precisament el d'Algaida qui marcà el primer gol mallorquinista. Era el minut 75, quan un intent de rematada de Pereira, que acabà en misto, va ser recollida per Webó, qui cedí la bolla a Víctor, que engaltà un bon xut i baté el porter de l'Hèrcules.

El gol de Casadesús descentrà el conjunt local, que començà a dubtar de la victòria. En el minut 79 arribà l'empat definitiu del Mallorca. Webó, el mallorquinista més encertat ahir, aconseguí controlar una excel·lent passada a l'espai feta per Ayoze i encarà el porter adversari, a qui baté amb un suau toc de pilota, que féu passar per damunt d'un desesperat Velthuizer. Dues destralades del Mallorca en el darrer quart d'hora de partit foren suficients per destrossar l'Hèrcules, però allò cert és que el conjunt alacantí va fer més mèrits que el Mallorca per endur-se el triomf. Al final, el Mallorca, immerescudament, aconseguí un empat valuosíssim i un punt que ha de servir per respirar tranquils i contents.