Quin desastre! Quin partit més xerec! Quin avorriment! Que s'acabi ja! Quin suplici! Fou una derrota de tràmit, però dolorosa. Així i tot, el descens és encara a cinc punts. Au, que vingui el Vila-real, que el Mallorca consumi la revenja, que es derroti el conjunt valencià, que se certifiqui de manera matemàtica la permanència i puguem pensar ja amb tranquil·litat en la temporada pròxima.

Així, el duel davant els groguets -diumenge a les 12.00 hores- es presenta ara com a transcendental per garantir la continuïtat a Primera. L'afició espera el matx amb ganes, després que l'equip castellonenc provocàs la decisió de la UEFA d'apartar el Mallorca de les competicions europees. Tanmateix, no serà fàcil, atès que el conjunt de Juan Carlos Garrido no té garantida la plaça a la Lliga de Campions.

El Racing de Santander derrotà el Reial Mallorca(2-0) en un duel per oblidar. El conjunt de Michael Laudrup va fer un mal partit en defensa, molt insegur, va ser imprecís, féu contínues errades al centre del camp i, senzillament, no va tenir sort en atac, ja que no marcà, encara que disposà d'oportunitats clares.

Ha arribat la recta final, l'esprint definitiu, i el tècnic Michael Laudrup mostrà ahir una jornada més la seva peculiar personalitat. Les seves decisions poden ser discutibles, però ningú no podrà negar-ne la valentia. El danès alineà, com estava previst, Aouate a la porteria, amb Joao Víctor i Ayoze a les bandes, amb Ramis i Nunes com a centrals. En el centre del camp, Martí i De Guzmán foren els encarregats d'organitzar i distribuir el joc amb Aki i Castro a dreta i esquerra; i en atac, N'Sue i Webó.

És a dir, l'entrenador dels vermells ha deixat de confiar en els mallorquins Pau Cendrós i Kevin. De fet, apostà per reconvertir Joao Víctor com a lateral dret i oferir més minuts a Ayoze, malgrat que sembla clar que abandonarà el club el pròxim trenta de juny -acaba contracte-. Marcelino, per part seva, exposà també l'onze que s'esperava amb la presència del jove del filial Àlvaro González com a company d'Henrique a l'eix central de la defensa. Toño, clar, ocupà la porteria amb Pinillos i Cisma als laterals. En el centre del camp, Lacen i Colsa havien d'exercir d'organitzadors amb Kennedy i Munitis a les bandes. En atac, la referència ofensiva fou, una setmana més, Rosenberg amb el mexicà Giovani just per darrere.

Just començar el duel, ja va quedar clar que Joao Víctor no està, ara per ara, preparat per jugar com a lateral a Primera Divisió. Munitis li agafà l'esquena, però Rosenberg no arribà a la centrada del cantàbric. Uff!
El Mallorca semblava relaxat, com si tingués les feines fetes i el partit fos ja intranscendent. Així, abans que es complís el primer quart d'hora, Giovani humilià Joao Víctor -que reclamava un fora de joc inexistent- i Rosenberg marcà a plaer. El Mallorca reaccionà tímidament i disposà d'una clamorosa oportunitat quan l'àrbitre Delgado Ferreiro assenyalà penal d'Henrique a De Guzmán. Ramis fou l'encarregat d'executar la pena màxima, però el porter del Racing Toño es lluí per aturar l'esfèric.

El matx avançava i el Mallorca, per moments, exercia un ineficaç domini territorial. Laudrup ordenà que N'Sue es col·locàs a la banda esquerra i Castro passà a jugar per darrere Webó. Res no canvià. Aki, a tot això, era desaparegut. El Mallorca era un equip sense ànima, indolent, i la pilota es desplaçava pel camp sense cap criteri.
Això no obstant, quan faltaven només tres minuts per al final, Kennedy, de falta, doblegà les mans d'Aouate -que es colpejà amb el pòmul al pal- i deixà el partit sentenciat (2-0). Laudrup, en la represa, donà entrada a Lux i Víctor en substitució d'Aouate, lesionat, i Aki, inèdit. El Racing guanyava, però continuava atacant. El porter argentí es lluí davant Munitis, però a poc a poc el Mallorca aconseguí control del partit. Pereira, que entrà per Castro, Víctor i Ramis disposaren de clares oportunitats, però el gol no arribà i es consumà una derrota justa.