FC BARCELONA: Valdés, Alves, Touré, Piqué, Milito, Busquets, Xavi, Keita, Messi, Ibrahimovic i Pedro.
Maxwell per Milito, Jeffren per Busquets i Bojan per Ibrahimovic.

INTER DE MILÀ: Julio César, Maicon, Lucio, Samuel, Zanetti, Cambiasso, Motta, Etoo, Sneijder, Chivu i Milito.
Mariga per Etoo, Muntari per Sneijder i Córdoba per Milito.

GOL:
1-0: minut 84, Piqué.

ÀRBITRE: Frank De Bleeckere. Amonestà Pedro, del Barcelona; i Julio César, Chivu, Muntari i Lucio, de l'Inter. Expulsà Motta, de l'Inter, en el minut 28 amb vermella directa.

El FC Barcelona no va poder completar la remuntada tot i derrotar per 1-0 l'Inter de Milà en el partit de tornada de semifinals de la Lliga de Campions. L'Inter es dedicà a no jugar a futbol i aguantà prou les envestides d'un equip local que reaccionà tard i que no podrà defensar a Madrid la corona de campió europeu. El Barça no pogué desplegar el seu joc per culpa de la bona estratègia defensiva dels italians. Va ser un catenaccio pur en el qual feren molt bé la seva feina, és a dir, defensar-se, pegar coces a la pilota per allunyar-la de Julio César i usar tota l'agressivitat possible. Al final, l'Inter tindrà una final que es va guanyar a mitges en l'anada, en la qual sí que va jugar a futbol, mentre que el Barcelona haurà d'esperar per aconseguir la quarta Champions.

L'afició complí i arribà al Camp Nou bastant abans que altres vegades. L'ambient era el de les grans nits i l'equip hi volgué respondre ja des del principi, encara que les coses no varen sortir bé llevat dels 5 primers minuts i dels 10 darrers. Pedro ho provà en els moments inicials, però els seus xuts no trobaren la porteria de Julio César.
Sense gens de possessió de la pilota, l'Inter es replegà i aconseguí tancar tots els espais entre línies. Xavi ho va tenir molt difícil a l'hora de trobar alguna passada bona per als seus companys. Tant Guardiola com Mourinho innovaren en els onzes respectius. Al bàndol local, Touré se sumà a Piqué i a Milito com a tercer central, amb un Alves que ocupà tot el carril dret blaugrana. Per la seva banda, el portuguès dissenyà un equip molt defensiu, amb el romanès Chivu d'extrem esquerre en lloc de Pandev. El guió era clar: moviment de pilota a càrrec del Barcelona i contenció dels italians, que estaven a l'expectativa.

El Camp Nou empenyé com mai i l'equip se'n contagià. Pedro va tenir el gol ben a prop, gràcies a una bona centrada d'Alves. Però va ser Messi qui més s'hi acostà. L'argentí cercà espais pel centre, encara que li costà molt.
L'agressivitat de l'Inter anà de menys a més. Motta enfilà el camí del vestidor abans de la mitja hora de joc amb vermella directa per una agressió sobre Busquets. L'exblaugrana perdé els nervis i agafà el blaugrana pel coll.
Amb un menys, la consigna de Mourinho era clara: s'havien de tancar encara més darrere i perdre temps cada pic que poguessin. El cronòmetre avançava sense que el conjunt blaugrana trobàs el camí cap al Bernabéu. Guardiola va fer entrar Bojan i Jeffren per Ibrahimovic i Busquets, respectivament. Però el resultat fou un cúmul de gent pel mig, perquè cap passada no arribava a bon port. Mourinho tragué homes encara més defensius.

El tècnic local col·locà Piqué com a davanter centre i el recurs funcionà, perquè marcà. L'estadi esclatà de plaer i el futbolista català quedà a dalt per cercar l'heroïcitat completa. Tal vegada un poc tard, però el Barça es despertà i tots els xuts que no havien arribat en els primers 80 minuts ho feren un darrere l'altre fins al final. Bojan aconseguí marcar, però De Bleeckere anul·là l'acció per una mà prèvia de Touré. Els amfitrions ho varen intentar, però amb més voluntat que sort.