Un 17 d'abril de l'any 1960, el Mallorca escrivia amb lletres d'or una de les fites més importants de la seva història. L'equip presidit per Jaume Rosselló, entrenat per Juan Carlos Lorenzo i format per homes com Joan Forteza, Àngel Gómez Bolao, Antonio Oviedo, Jaume Arqué i Julià Mir aconseguia per primera vegada l'ascens a la màxima categoria del futbol espanyol.
D'això en fa exactament 50 anys, i ahir, el teatre Principal de Palma va ser l'escenari de la celebració d'un aniversari que va tenir la presència de tota la família mallorquinista, amb una única excepció, la del propietari de la institució, Mateu Alemany. El president de l'ascens, Jaume Rosselló Pascual, i cinc dels jugadors protagonistes d'aquella gesta -Joan Forteza, Àngel Gómez Bolao, Antonio Oviedo, Jaume Arqué i Julià Mir- reberen l'homenatge d'un Principal ple que no oblidà, tampoc, tots aquells que ja no estan entre nosaltres.
El president, Tomeu Vidal, i tot el consell d'administració en ple anaren a un acte al qual tampoc no assistí cap membre de la primera plantilla. La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol; el delegat del Govern espanyol, Ramon Socias; el delegat de la Presidència per a l'Esport, Diego González, i el conseller insular de Cultura, Joan Font, presidiren una emotiva cerimònia en la qual es féu una mirada al passat més gloriós d'un club que mira amb incertesa cap al futur.
La projecció del documental Radiografia d'un ascens, de Juan Carlos Pasamontes, va ser el moment culminant d'un acte que finalitzà amb la interpretació de l'himne del Mallorca a càrrec del baríton Joan Brunet, acompanyat al piano per Joan Roig, sobre uns arranjaments de David León Fioravanti.
"El dia més feliç"
Un dels moments més sentits de la vetlada va ser la intervenció de Jaume Rosselló. L'exmandatari afirmà que "l'arribada al port de Palma va ser el dia més feliç de la meva vida", i és que, tal com es recordà, 50.000 persones reberen l'equip.
"Ara fa 50 anys vaig ser l'home més feliç del món. L'arribada al port és el dia que més he gaudit, el millor dia de la meva vida. Em pensava que aquestes rebudes només les feien als reis i a Franco", explicà un emocionat Rosselló.
El president del Mallorca, Tomeu Vidal, va realitzar una intervenció plena de referències poètiques i en la qual es va apuntar a "gaudir de la memòria" de moments com els que se celebraren per "alimentar el present".
"Hem de fruir de la memòria d'aquests moments per alimentar el present. De fet, les il·lusions necessiten la persistència de la memòria per portar-se a terme", explicà Vidal.
Per la seva banda, Francina Armengol felicità el club, com també tot el mallorquinisme, perquè aquell Mallorca del primer ascens a Primera Divisió va ser un "símbol dels canvis que experimentà la nostra terra". "Som aquí per commemorar un somni de tots els mallorquinistes. Somiem ara amb l'equip a Europa l'any que ve", va explicar.
Finalment, el periodista Miquel Vidal, que oferí un retrat de la societat i l'esport de l'època, deixà anar una pregunta després de descriure la transformació generada a les Illes durant els 60 i que s'hauria de tenir en compte, ara que el debat de l'assistència a l'Ono Estadi és al centre de l'actualitat. "El Lluís Sitjar en ruïnes és el paradigma del canvi que hem viscut. On són els 50.000 mallorquinistes que hi havia aquell dia de fa 50 anys? En quants perviu el mallorquinisme?"
Dit aixo, m'agradaria fer un esment a la poca talla que han demostrat el propietari del Club, Sr. Mateu Alemany i tambe l'entrenador, Sr. Gregorio Manzano. Aquests senyors, s'omplen la boca de mallorquinisme pero quan es produeixen aquests fets, queden completament retratats. Com es posible que en aquest acte central no hi fossin presents? Aixo es una falta de respecte al Club i a la seva historia i a tots aquelles persones que formen part del malloquinisme.
Crec que si el Mallorca, es on es, es cause tambe en part, de l'esforc d'aquest grup que va aconseguir el primer ascens de la historia. Unes persones que no recorden d'on venen, no mereixen de cap manera, formar part de l'entitat, per molt d'exit que hagin pogut tenir.
El Mallorca ha d'estar i de fet, esta per damunt de les persones que el dirigeixen i afortunadament, el seguiment dels actes d'aquests dies per part de la prensa i la societat mallorquina, han permes que els protagonistes d'aquell ascens rebessin el seu merescut reconeixement.
Endavant Mallorca!!!