El Mallorca continua fent-se fort a casa i cinquè en la classificació. A deu punts del coer, Vila-real, i a cinc de líder, Barça, el president Vidal té motius per estar satisfet i per mirar amb optimisme el futur. El Getafe se'n va anar de Son Moix amb tres golets damunt l'esquena i el seu entrenador, i exmadridista, Míchel, conduirà, si no va viu, un equip més cap a Segona, tal com ho va fer amb el Castilla B i el Rayo. I és que no és el mateix jugar i fer de "guaperes" que entrenar i fer de "guaperes". En canvi, Manzano té enguany una estrella que encara no sabem quan deixarà de brillar. Convendria que l'entrenador donàs una mica de la seva sort a algun líder polític que no se'n surt, i n'hi ha molts que diuen que no se'n sortirà. Durant un temps el RCD Mallorca duia la batuta de l'espectacle mediàtic, però des de fa unes setmanes els embulls polítics, de pactes, d'acords i de desacords, han estat dignes successors dels daltabaixos mallorquinistes.

Llàstima que uns i altres daltabaixos només tenguin una conseqüència: el desànim i el desencís generalitzat. Passen coses, no s'expliquen, no s'entenen, confon la població, i l'allunyament entre institucions i ciutadans és de cada vegada major. En parlaré dimarts a la contraportada d'aquest mateix diari, però el que ha passat els darrers temps en política ha estat patètic. Esperem que el Mallorca hagi passat definitivament el relleu del patetisme i, a partir d'ara, totes les notícies siguin positives. Bé, totes o quasi totes, que no podem esperar la perfecció en un món imperfecte... I és que, a mesura que passa el temps, tornam menys exigents i ens conformam amb la simple normalitat. Ja no demanam fets positius extraordinaris, en no empitjorar ja ens poden donar per ben satisfets. Serà que tornam vells o realistes?