Tres punts més. El Reial Mallorca sumà la quarta victòria consecutiva (3-0) a Son Moix i es consolida a la zona noble de la classificació. El Getafe fou millor en la primera meitat, però la falta d'encert dels madrilenys va fer possible que el conjunt de Manzano arribàs en el descans amb avantatge. En la represa, el Mallorca aprofità les facilitats del rival per aconseguir un triomf clar. Dotze gols a favor i un contra són el bagatge d'un equip que ha convertit Son Moix en un fortí quasi inexpugnable. Seguretat defensiva i màxima efectivitat són les virtuts principals d'un conjunt que, tot i l'extrarodinària ratxa i la bona classificació, encara genera dubtes. Gregorio Manzano, ben al contrari que en altres temporades, no ha tardat gaire a trobar l'onze inicial. Ahir, emperò, faltava Tuni i el tècnic optà per oferir minuts a Castro. La resta, els prevists.

És a dir, Aouate ocupà la porteria. Josemi i Ayoze se situaren als laterals amb Nunes i Ramis com a centrals. En el centre del camp, Mario i Borja foren els pivots, mentre que Julio Àlvarez i Castro es col·locaren a les bandes. I en atac, Víctor i Aduriz. De sortida, el Getafe fou millor. El conjunt madrileny dominà, creà oportunitats clares de gol, però li faltà encert en la definició. Soldado disposà d'ocasions per inaugurar el marcador, però fallà en la rematada final. El conjunt de Míchel acaparava la possessió i controlava el joc. Tanmateix, disposar de la pilota, si no arriba el gol, és un exercici ben inútil.

El Mallorca no aconseguia fer dues passades de manera consecutiva i mostrava la seva cara més vulgar. Una falta botada per Julio Àlvarez, poc abans que es complís la primera mitja hora de joc, fou l'aproximació més perillosa del Mallorca. Acte seguit, Aduriz perdé la pilota dins l'àrea, però Cata Díaz s'embullà i envià la pilota al pal en el seu intent de rebutjar l'esfèric. Julio Àlvarez, atent, aprofità el regal i no tingué cap problema per enviar la pilota al fons de la porteria d'Ustari. No es podia jugar pitjor, però el Mallorca ja guanyava. I encara abans d'arribar en el descans, Soldado gaudí d'una clara oportunitat.

La segona meitat començà sense canvis, però el Mallorca no tardà a sentenciar el duel. Ramis envià una pilotada llarga que Aduriz tocà amb el cap, Víctor tocà la pilota al primer toc i el davanter basc superà Asturi (2-0) en el minut 52. Quedava un món, però el partit ja no tenia història. El triomf del Mallorca era segur. El conjunt de Manzano, ara sí, fou millor. Deixà fer el Getafe, jugà al contracop i sumà un just triomf. Faltaven vint minuts per al final quan Aduriz va fer el tercer gol i omplí la grada de goig i d'alegria. Son Moix es convertí en una gran festa, els espectadors no trigaren a fer l'ona i el Getafe deixà clara la seva indolència en atac.

Míchel cercà solucions, però no hi havia res a fer. L'entrada de Manu, Casquero i Boateng res no varià.
Albín superà Aouate en executar de manera magnífica una falta, però el Getafe ja no tenia temps per a la remuntada. Aouate no encertà en el gol i perdé així la possibilitat de superar el rècord de Carlos Angel Roa. D'aquesta manera, el porter israelià ha mantingut la imbatilitat a Son Moix durant 550 minuts i ha quedat a 41 minuts de la marca de l'argentí. Els madrilenys ho intentaren fins al final. Malgrat tot, el marcador ja no es va moure. El Mallorca, d'aquesta manera, continua a la zona que dóna opció a disputar la UEFA.