Concurs?
El Reial Mallorca té serioses dificultats de tresoreria. Podria tractar-se d'un problema menor si consideram que és un problema habitual de cada any. La solució, evidentment, passa perquè la propietat posi doblers o, com a mínim, avali alguna fórmula de finançament. Vos he de confessar que ara ja estic una mica més preocupat que setmanes enrere pel futur de la Societat Anònima Esportiva perquè m'asseguren que Javier Martí Mingarro no fa comptes gastar-se un euro rere el Mallorca i que l'autofinançament és una exigència ineludible. Així, sembla clar que l'entitat està abocada al concurs de creditors. És cert que han augmentat els ingressos provinents dels drets de televisió, però si la propietat no posa doblers... Ah, i vos puc confirmar que el Reial Mallorca està renegociant diferents pagarés que ja havia entregat. M'ho va confirmar el més important membre del consell d'administració. Queda clar?

Alemany
Les males llengües asseguren que Mateu Alemany ha pelegrinat ja en quatre oportunitats -la darrera agenollat- fins a Lluc. L'expresident, des que el Mallorca aconseguí eludir el descens amb pelegrinacions quasi setmanals, té una gran fe en la Mare de Déu de Lluc. Ara, em diuen que prega per cobrar els doblers que li deu la família Martí Mingarro. Ah, per cert, quants diners ha costat el Mallorca fins ara als nous propietaris? Sembla que pocs, molt pocs. Quasi res.

La derrota (I)
L'estrepitosa derrota a Gijón és un accident. Ni més ni pus. És prou evident que el Mallorca, malgrat que ahir no ho demostràs, és superior al conjunt de Manolo Preciado, un tècnic que inspira confiança. La distància entre els equips de Primera Divisió ha augmentat molt els darrers anys i els bons són cada dia més bons i els xerecs... Ara bé, diumenge vàrem poder comprovar una vegada més que qualsevol equip és capaç de guanyar un partit si el rival no juga amb la mínima intensitat exigible. I, precisament, lluita, coratge, entrega i intensitat són valors que els futbolistes han de mostrar obligatòriament. Si no és així, com a Gijón, arriba el desastre. Es tracta de qüestions complicades de resoldre, ja que és ben difícil entrenar lluita, coratge, entrega i intensitat. Pensem, en tot cas, que la derrota fou producte d'un mal dia i que l'equip no tardarà a recuperar la seva cara més noble i decent.

La derrota (II)
Estic ben convençut que la derrota fou un accident, malgrat que és vera que el Mallorca, fins ara, no ha guanyat a ningú. Vull dir, que ha aconseguit els tres punts davant equips teòricament inferiors. Ah, i aconseguí un meritori empat a Vila-real, tot i que avui ja sabem que el conjunt castellonenc d'Ernesto Valverde es troba en un pèssim moment. De fet, encara no ha guanyat. També s'ha de considerar que vèncer mai no és fàcil, com quedà ben clar a Gijón. En tot cas, tranquil·litat. Hi ha qualitat més que suficient per mantenir la categoria sense patiments.

La derrota (III)
El marcador assenyalava una mínima victòria del Reial Mallorca en acabar la primera meitat. Es tractava, en tot cas, d'un triomf immerescut. Els asturians ja havien fet mèrits per empatar i, fins i tot, avançar-se en el lluminós. I el Mallorca, tot i tenir avantatge, completava un primer temps infame. El segon fou...

La derrota (IV)
Les derrotes provoquen massa sovint efectes col·laterals. Em referesc, en aquesta oportunitat, a malshumors, covardies... Ho dic perquè després de l'esperpèntica actuació a Gijón foren pocs els membres de l'expedició del Reial Mallorca que donaren la cara. Parlar amb la premsa és fàcil després d'un triomf, però quan s'ha estat golejat per un equip com l'Sporting... En aquest sentit, foren pocs els futbolistes que parlaren. Curiosament, un dels que quedà mut fou el conseller delegat Javier Martí Asensio. Diumenge, després que l'equip fos humiliat, no va dir res de res. Quina vergonya! Donar la cara és el mínim. Ah, i un altre que tampoc va obrir la boca és el president Tomeu Vidal.

El viatge
Ja sabeu que més d'un centenar llarg d'aficionats viatjaren amb l'expedició del Reial Mallorca. Els mallorquinistes aprofitaren la imprescindible espera a l'aeroport per fer-se diferents fotografies. Sabeu qui fou l'home més retratat. Jo no hi era, però m'han assegurat que el més sol·licitat no fou un futbolista, ni el president, ni el conseller delegat. Em diuen, i ho vaig fer repetir, que fou el company i amic Tomeu Terrasa, l'home més retratat pels aficionats. Idò.

Madrid 2016
Les coses clares. Heu de saber, en primer lloc i abans de qualsevol altra consideració, que no estava gens entusiasmat amb la candidatura de Madrid 2016. Ja vos podeu imaginar que dins el meu cervellet la capital de l'Estat va associada a conceptes tan negatius com centralisme, imposició, espanyolisme... Divendres, em va sorprendre la prematura eliminació de Chicago, però no el desenllaç final. No obstant això, encara estic bocabadat en comprovar les justificacions dels madrilenys després de l'elecció de Rio de Janeiro com a seu per als Jocs Olímpics del 2016. De fet hi ha una estranya unanimitat en considerar que Madrid era "l'aspirant amb el millor projecte", malgrat que fou derrotada per Rio per golejada (66 vots contra 32). "La candidatura era perfecta. No sé què s'ha de fer per guanyar...

Tot respon a un poder que està per sobre nostre. És una falta de respecte per al país sencer", afirmà la campiona del Món de 3.000 obstacles Marta Domínguez. No es tracta de la reacció airada d'una esportista disgustada. Mercedes Coghen, consellera delegada de Madrid 2016, ho té ben clar: "El COI no es fonamenta en l'objectivitat". Em sembla una mala manera d'afrontar el futur, però... De les conseqüències polítiques a l'Estat espanyol no en parlarem avui, però segur que Alberto Ruiz-Gallardón, que havia anunciat la seva intenció de repetir com a candidat a batle, té avui també menys opcions de convertir-se en el número 2 de Mariano Rajoy.

A Estoril
Gabriel Roca, president de Caixa Rural, es desplaçà aquest passat cap de setmana fins al circuit d'Estoril per presenciar-hi en directe el Gran Premi de Portugal. Ho va fer acompanyat de la família i em diuen que va tornar més content que unes castanyetes. Sembla que dissabte tingué l'oportunitat de sopar amb Jorge Lorenzo i quedà encantat de la seva amabilitat. De fet, Roca, tot i que sempre havia estat un gran defensor de Lorenzo, no dubta a reconèixer que el pilot mallorquí ha madurat.

Cañellas
El conseller Mateu Cañellas no està en forma. Què li passa?