Un centenar llarg de banderoles espanyoles varen ser introduïdes a l'estadi en la segona part i entregades per algú als aficionats que ocupen la grada dels supporters, que fins aleshores només havien exhibit mitja dotzena d'insígnies, algunes amb el toro d'Osborne. L'espectacle rojo y gualda que es veié des d'aquell moment va estar acompanyat per l'himne nacional espanyol, que va ser corejat en tres ocasions des de l'indret, on seuen unes 500 persones. Aquests seguidors, els més animosos del camp, mostraren també una pancarta en què es podia llegir "Respetad vuestro himno", en clara al·lusió als aficionats culers que eren just davant i que no duien cap quadribarrada ni estelada.

En un altre lloc de l'estadi es podia veure una bandera espanyola amb l'escut "constitucional" amb aquest text escrit al groc: "En este campo respetamos al rey". En tot el partit només onejaren dues insígnies mallorquines, una els supporters. Dels més de 23.000 espectadors, un alt percentatge lluïa símbols del Barça. Se sentí, i bé, la celebració quan Etoo marcà. Això sí, en l'ambient regnava una certa sensació de desil·lusió perquè Guardiola reservà gran part dels titulars. A la llotja presidencial no hi cabia ni una agulla, com a l'estadi. Hi eren Alemany, Laporta, Francesc Antich, Maria Antònia Munar, Ramon Socies, Rudy Fernández, Toni Martorell, Ramon Servalls i un llarg etcètera.