nubes dispersas
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

... i altres herbes

L’afició
No és cap secret que l’afició del Reial Mallorca és habitualment poc renouera, poc apassionada. Diumenge, en canvi, fou precisament la graderia la que conduí l’equip cap a la remuntada. L’afició, amb els seus crits de suport, va fer possible que el Mallorca empatàs un partit que tenia perdut. Enhorabona! Els qui decidiren evitar la coa de sortida i abandonaren el camp amb zero a tres al marcador supòs que ja han après la lliçó. No els martiritzaré pus. No foren pocs.

El cap i les cames
Estar en bona condició física és un assumpte complicat, que requereix una planificació rigorosa. Mantenir-se és encara més difícil. Ara bé, l’estat anímic dels futbolistes hi fa molt. Diumenge, per exemple, es varen viure situacions curioses. Per exemple, quan el Betis guanyava 0-3 els futbolistes del Mallorca semblaven esgotats, sense forces. Qualsevol hauria dit que acusaven l’esforç efectuat dies abans per la disputa de la tornada de la Copa del Rei. Castro va fer el primer gol del conjunt vermell i la situació canvià radicalment. Semblà que els futbolistes de Manzano recuperaven totes les forces, mentre que els del Betis estaven KO.

El Mallorca, ja ho saben, va fer el millor futbol de la temporada durant onze minuts: combinà com no ho havia fet abans i aconseguí tres gols i l’empat. Però just empatar les forces s’igualaren. Per què? Per què l’equip no continuà atacant en els darrers minuts? Per ventura, els futbolistes del Mallorca feren un alè en empatar i psicològicament ja quedaren satisfets? O pot ser que reaccionassin els jugadors del Betis? Això em recorda la famosa frase de Valdano, que assegurà que "el futbol és un estat d’ànim". I segur que algú també ha dit qualque vegada que les cames les mou el cap. Idò.

Tard o d’hora
Gregorio Manzano l’encertà diumenge quan féu entrar Castro i Webó al terreny de joc. Sembla clar que sí. Altres, els més crítics amb el tècnic, asseguren que s’equivocà perquè no alineà l’uruguaià d’entrada i es torbà massa a realitzar els canvis. Personalment, estic ben segur que Paco Chaparro va fer mèrits diumenge per ser destituït de manera fulminant. Va contemplar des de la banda, resignat i sense reaccionar, com el Mallorca empatava un partit que tenia perdut. La seva passivitat fou providencial.

Manzano
El tècnic del conjunt vermell, Gregorio Manzano, protagonitzà divendres una esperpèntica roda de premsa. Em va semblar desafiant i el seu discurs destil·là un tarannà ben allunyat del diàleg i de la cordialitat que tantes vegades ha pregonat. Exhibí la seva prepotència i deixà clar que tots els qui consideraren equivocat el plantejament del matx amb el FC Barcelona anaven errats. És el seu respectable punt de vista. És a dir, que Manzano està convençut que ho va fer bé en deixar fora de la convocatòria Jurado i mantenir a la banqueta durant molts de minuts el golejador Aritz Aduriz. Dels canvis ja no en parlà, però m’han de permetre que reiteri que foren també una errada greu. No hauria d’haver llevat Castro ni Mario Suárez, que feien un gran partit, i hauria d’haver oferit més minuts a Aduriz.

Manzano criticà la premsa i recordà que tots els futbolistes que jugaren davant el Barça formen part de la primera plantilla. I té raó, encara que és prou evident –i Manzano també ho demostra cada diumenge– que n’hi ha uns de millors que els altres. Personalment, he censurat que alineàs un grapat de suplents davant el conjunt blaugrana en un partit de semifinals de la Copa del Rei. El Mallorca tenia una oportunitat història per arribar a una altra final i Manzano, amb una alineació sense els millors, l’envià a ca una punyeta. Ens havien fet somiar, però el tècnic ens obligà a despertar-nos.

Jo també estic ben segur que l’equip ha tingut una gran actuació en la Copa del Rei i que la plantilla, amb el tècnic al capdavant, es mereix una felicitació. Enhorabona, Gregorio! En tot cas, em fa l’efecte que Manzano no sap treure el rendiment millor d’aquesta plantilla, que està capacitada per fer-ho molt millor i per assolir la permanència sense tant de patiment. Li hem de reconèixer els mèrits, fer-li un homenatge i aconseguir que renunciï a la temporada de contracte que encara li queda. Serà complicat.

IB3 i l’Atlètic
El president de l’Atlètic Balears, Fernando Crespí, es reuní divendres amb el director gerent d’IB3 Televisió, Pere Terrasa, que li oferí 20.000 euros per la retransmissió dels cinc partits que ja s’han pogut veure pel canal autonòmic. Ah, i 4.000 euros més per cada matx que s’emeti a partir del moment de la firma de l’acord. Fernando Crespí no en quedà gaire convençut, tot i que encara no ha dit a Terrasa que no accepta la proposta. El gerent d’IB3 té raó quan diu que no pot oferir a l’Atlètic més doblers que a la Penya Esportiva Santa Eulària i el mandatari blanc-i-blau té raó quan assegura que el seu equip no pot ser menys que l’Eivissa. L’acord, de moment, pareix impossible, però...

Procampo
És ben segur que Jeroni Petro no tardarà a rebre un burofax en el qual els copropietaris, Fernando Miró i Toni Arnaiz, li sol·licitaran una assemblea de la Procampo. Fernando Crespí, és clar, està disposat a cedir l’ús de qualsevol de les sales de l’Estadi Balear a aquesta entitat perquè s’hi pugui reunir l’assemblea.

La rebuda
L’Atlètic Balears és coer amb 25 punts, però diumenge guanyà. Una simbòlica representació de la sofrida afició blanc-i-blava anà a l’aeroport a rebre i a animar els jugadors després del triomf aconseguit. Idò.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.